Francisco Camps és a un pas de compatibilitzar el banc del govern -a les Corts- i la banqueta dels acusats -al Tribunal Superior de Justícia valencià. s per això que es desprèn de la seua resposta a la contundent sentència redactada pels cinc membres del Tribunal Suprem espanyol que han reobert l'anomenat 'cas dels vestits', la pota del 'cas Gürtel' que va unes cames per davant. Camps hi ha reaccionat amb alegria, tot assegurant que se sent "més feliç que no ho estava ahir". Curiosa tendència la del president valencià, la de sentir-se més i més còmode segons que el matalàs des d'on governa van sorgint-li punxes.
La sessió de control d'avui dijous ha estat paradigàtica, en aquest sentit. A preguntes de l'oposició, que volia saber si Camps continuarà al càrrec en cas que -com ja sembla inevitable- acabe amb els seus ossos davant un jurat popular, el cap del Consell ha respost enèrgic, segur de si mateix: "No hi ha res de res", "a la fi, hi surarà la veritat", ha insistit. s a dir, el discurs oficial de fa temps, que no canvia ni que tinga el precipici a un pam dels nas. "Arribaré fins a la fi, perquè no he fet res", ha dit aquest matí l'encara president de la Generalitat Valenciana, per qui ara tot plegat és un "muntatge" orquestrat pel president del govern espanyol i la vicepresidenta primera, la valenciana Teresa Fernández de la Vega, la mateixa que l'agost, quan el TSJ valencià arxivà la causa, va afanyar-se a donar instruccions al fiscal perquè recorreguera la decisió al Suprem.
Ara l'alt tribunal espanyol ha emès una sentència que diu, ras i curt, que hi ha indicis racionals de delicte, tot just allò que va detectar també l'instructor a València, José Flors, que va argumentar la seua decisió d'anar a judici de manera molt sòlida. L'amic de Camps i president del TSJCV, Juan Luis de la Rúa, li va salvar aleshores el coll. Ara, però, el panorama és força més magre. Flors reobrirà la setmana vinent la causa i, si vol, podria fixar data de judici per abans de l'estiu. Els terminis s'escurçarien i de quina manera, però és previsible que els advocats de Camps miren d'allargar-los al màxim. Miraran de presentar proves noves -escoltes telefòniques que aleshores no es van incloure al sumari i, també, "tickets exculpatoris" que Camps ara assegura posseir-, però és Flors qui ha de determinar si s' escau, d'incloure-les. Si no volguera fer-ho, els lletrats podrien recórrer aquesta mesura a la sala civil i penal del TSJ valencià, la mateixa que va exculpar Camps 'ipso facto' i que és integrada per tres magistrats conservadors, per bé que un d'ells, Juan Montero, ja va emetre un vot particular contrari a l'arxiu l'agost passat.
Admeses o no les proves -que també poden arribar de part de l'acusació, és clar-, s'orbrià la fase en què caldrà escollir els integrants del jurat popular. El delicte en qüestió, tipificat a l'article 426.1 del codi penal espanyol com a suborn impropi passiu, és dels que són jutjats pel poble. A porta oberta, per cert, i amb la presència dels mitjans de comunicació que així ho demanen. Els quatre milions i escaig de valencians que poden participar al sorteig per esdevenir jurat quedaran reduïts a unes poques desenes, de les quals ambdues parts aniran descartant-ne alguns, fins arribar a nou. El judici estaria guiat, per cert, per un jutge progressista, Juan Climent. L'escenari de la banqueta dels acusats genera paüra entre els dirigents del PP. Seria la primera ocasió en què un president autonòmic hi seu per motius de corrupció i encara ostentant el càrrec. s per això que van apareguent veus al si del partit que demanen la retirada de Camps abans no arribe aquell moment fatídic.
Els zaplanistes, reclosos a les comarques d'Alacant -on encara són majoria-, han donat mostres que no pensen donar-li més suport, a Camps. El gran acte de commemoració del tercer aniversari de la segona victòria de Camps a les urnes, el 2007, previst en principi en un lloc obert i de gran aforament, s'ha transformat en un de petit, al Palau de Congressos de València, per aquest diumenge 23 de maig. Una cita a què no pensa acudir cap membre de la direcció estatal de la formació de la gavina i que ben possiblement tampoc no comptarà amb la presència de cap dirigent del PP alacantí. s precisament això, les esquerdes que comença a presentar la roca que és el PP del País Valencià, que és més significatiu de la feblesa de Camps. Per "molt feliç" que estiga cara a la galeria, al seu interior comença a pensar que potser sí que ha arribat a la fi del seu mandat.
Per això, i perquè encara conserva una dèria irredempta important, acaba de crear la comissió de coordinació i seguiment del procés electoral, un òrgan que posa en alerta tothom: poden haver-hi eleccions en qualsevol moment. I aquest és el drama principal de Rajoy, que no vol ni sentir a parlar d'un Camps presidenciable alhora que imputat per la justícia. A Alícia Sánchez Camacho, la idea tampoc no li fa gens de gràcia. Tem que el PP català pague els plats trencats del 'cas Gürtel'. O no dirigirien els focus cap a València, si hi haguera una avançament que fes coincidir els comicis catalans i els valencians?
