Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 19 de d'abril del 2012 | 17:11
Crònica · País Valencià

Una Generalitat intervinguda?

Corren rumors que apunten la més que probable intervenció, per part de l'estat, d'una o més autonomies. I la valenciana, endeutada fins les celles, té molts números de ser una de les escollides. Cal apaivagar els ànims dels mercats i Mariano Rajoy sembla decidit a fer un cop d'efecte.

València · Les mesures preses fins ara no han servit per aturar la sagnia econòmica que pateix l'estat i factors com la prima de risc (novament per sobre dels 420 punts) i l'Ibex-25 (per sota dels 7.000 punts, com feia anys que no passava) animen a fer una passa enrere... Ni que aquesta implique acabar amb l'autogovern autonòmic previst a la Constitució.

Fet i fet, si PP i PSOE ja van acordar la reforma de la carta magna per tal de fixar un sostre de dèficit, per què no se n'haurien de posar a l'hora de recentralitzar el poder de l'estat amb un cop d'impacte que acabe amb les tensions presents, o com a mínim que ho intente? Tot indica que el rumor, en aquest cas sí, és l'avantsala de la notícia, i que ben aviat tindrem notícies al respecte. Serà el País Valencià? Serà Castella – la Manxa? Sens dubte, són les dues més ben col·locades a la pista de la intervenció.
El deute valencià supera els 22.400 milions d'euros, als quals caldrà afegir la despesa del tancament d'empreses de titularitat pública
La situació del País Valencià és dramàtica. En part, per la caòtica gestió d'aquests darrers anys, però per damunt de tot, pel penós finançament de què ha estat objecte. Mentre unes altres nacionalitats històriques de l'estat (com ara Catalunya) l'han millorat una mica darrerament, en el cas valencià aquesta millora ha estat tan minsa que gairebé sembla imperceptible. Els valencians han perdut molts punts de renda per càpita, alhora que l'estat els finançava per sota de la mitjana. El model aprovat per José María Aznar el 2001 (amb la aquiescència, i participació, de l'aleshores president valencià, Eduardo Zaplana) ha menat a un crac absolut dels comptes públics. Els retocs introduïts a la darrera etapa de govern de José Luis Rodríguez Zapatero tampoc no han servit de gaire res.

El deute valencià supera els 22.400 milions d'euros, als quals caldrà afegir la despesa derivada del tancament o reducció de les plantilles de les empreses de titularitat pública (RTVV, IVVSA, Ivex...) i, encara pitjor, la que implicarà el retorn a l'ICO del crèdit que aquest estendrà ara al govern valencià per tal que abone de seguida els 4.069 milions en factures impagades que s'acumulen als seus calaixos. Comptat i debatut, vora 27.000 milions de nombres vermells, una xifra que en pessetes encara escandalitza més i que fins i tot costa de llegir: 4.492.422.000.000 pessetes. En relació al PIB, els valencians fa anys que són els més endeutats, seguits de catalans, balears i madrilenys, el doble de la mitjana espanyola.

Si l'estat es decideix a intervenir el País Valencià, el drama pot ser encara més gran. Sobretot per tots aquells funcionaris que avui ja són en peu de guerra a causa de les mesures adoptades per l'administració presidida per Alberto Fabra: en especial, els interins i els professors. Els primers, perquè se'ls han reduït de manera notable les condicions laborals, i els segons, perquè ja han perdut el plus que cobraven pels sexennis.
Encara costa més d'imaginar que l'Estatut valencià es modifique al Congrés, tal com van acordar populars i socialistes
I el públic en general també pagaria les conseqüències, és clar: les retallades a la despesa sanitària (llegiu farmacèutica) s'acompanyen al País Valencià de l'exempció de recepta pels mucolítics i laxants que abans sí que eren coberts per l'assegurança general. Precisament les farmàcies van ser les primeres a mobilitzar-se contra els impagaments de la Generalitat, que els collava de valent. Encara avui hi ha cartells penjats que expliquen la situació extrema a què les ha conduïdes la gestió del Consell.

Amb tot plegat, encara costa més d'imaginar que l'Estatut valencià es modifique al Congrés, tal com van acordar populars i socialistes a les acaballes de la legislatura passada. Governava Zapatero i el PPCV va voler posar el PSPV entre l'espasa i la paret: els va comminar a retocar la carta magna autòctona per tal d'instar l'estat a fer unes inversions proporcionals a la demografia.

Els socialistes, amb poca gana, van haver de sumar-s'hi, i avui, quan Zapatero ja no mana i ho fa Rajoy, la proposta enviada per les Corts valencianes passa desapercebuda a Madrid. El PP, que controla la mesa del parlament espanyol, va deixar que decaiguera el punt del dia d'ara fa una setmana que incloïa la presa en consideració de la reforma estatutària valenciana. Fabra no vol enfadar encara més un Rajoy que sospesa molt seriosament de treure-li el comandament financer del país. D'exigències, ben poques.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat