Si algú vol saber a qui li importa aquesta rampoina que, segons el judici nacionalment desinteressat d’alguns crítics, és la música cantada en català, cal que es fixi, no pas en la programació de TV3 ─en vista de la qual deu tractar-se, efectivament, d’una rampoina─, sinó en el cartell dels nombrosos festivals que durant l’estiu, arreu dels Països Catalans, ens alleugen la pena, o ens confirmen l’encert, de no haver-ne marxat. Cartells com el del Festival de l’Horta, celebrat aquest cap de setmana a la Partida de Marimunt (això és, a l’horta de Lleida) o com el del Figa Rock, encontre "filoboletaire" que deu el seu nom al poble urgellenc que l’acull, la Figuerosa, i que enguany s’escau l’11 d’agost. Val a dir, però, que no tots els festivals que tenen lloc a casa nostra cometen l’obscenitat d’ensenyar les seues vergonyes lingüístiques: el de Benicàssim, el més internacional per vocació i pressupost, no inclou "catalanocantants" perquè el seu director, José Luis Morlán, "no creu en nacionalismes" i, doncs, "prefereix donar suport a la música en castellà". Potser un altre dels avantatges de ser espanyol és que ningú t’acusa d’estúpid quan allò que dius a manera de conseqüència lògica d’un enunciat n’és l’estricta refutació.

La tercera edició del Festival de l’Horta va comptar amb l’actuació dels lleidatans Pastorets Rock, Naraina, Xavier i Amat Baró, La família Torelli i Meritxell Gené, dels barcelonins Sota Zero i dels alcoians Verdcel. Del sopar de dissabte va fer-se’n càrrec l’associació gastronòmica Lo Cauet del Segrià, i és així com el de l’Horta és el primer festival ─musical-estival i de públic majoritàriament jove─ del qual pot dir-se que s’hi va menjar bé.

A la Figuerosa, d’aquí ben poc, s’hi podrà escoltar Quico Pi de la Serra i Pascal Comelade, a qui acompanyarà el poeta Casasses, així com els locals El Fill del Mestre i Lo Pardal Roquer. En la seua sisena edició, el Figa es manté fidel ─per dir-ho amb el tòpic del periodisme musical─ a la seua idiosincràsia.