De dissidències internes, les justes i, si pot ser, que es practiquin a la selva, entre els indígenes: aquest és, ja ho saben vostès, el desig de la cúria romana, que, tot i la seua verticalitat espatarrant, ‘acull’, de fa dies, una extensa nòmina de capellans díscols. De mossèn Francesc Xavier Ciuraneta, mentre va ser bisbe de Lleida, no se’n pot pas dir que fos un subaltern rebel, bé que la seua defensa tenaç ─i, en termes de dret canònic, impecable─ de la unitat patrimonial del Diocesà el va convertir en sospitós de contumàcia. Xavier Salinas, successor provisori de Ciuraneta, tampoc és, precisament, un outsider de l’església catòlica, però com que la seua disposició inicial (favorable a
satisfer els designis de la diòcesi de Barbastre-Montsó, que són els mateixos que els de Roma) no ha tingut prou continuïtat, les autoritats vaticanes han acabat imposant-li un gest d’obedència.
Ens estem referint a la carta que, la setmana passada, Salinas va enviar a tots els sacerdots de la diòcesi. A la missiva, que havia de llegir-se durant la missa del dia 23 (no tots els capellans van fer-ne cas), Salinas donava entenent que, si encara no havia entregat les peces en litigi al bisbat aragonès, no era pas per falta de ganes d’obeir els decrets de l’església, sinó perquè la Llei catalana de Patrimoni, i l’adscripció de les obres al Consorci del Museu de Lleida, li ho havien impedit. Doncs bé: d’acord amb el que ahir va transcendir, l’origen de l’esmentada carta no és altre que la impaciència del Cardenal Re, que hauria obligat el seu subordinat a fer fer-ne lectura a totes les parròquies de la diòcesi ─Salinas, curant-se en salut, hauria acompanyat la carta amb un altra de justificativa: ep, nois, compleixo ordres.
Per a Giovanni Batista Re, les files no estan prou tancades. Nosaltres creiem que Déu n’hi do, si n’estan. Per això enyorem un Ciuraneta que, mal que no era un díscol, no va témer irritar els seus per protegir el nostre patrimoni. I, per si els que l’han seguit no saben estar-ne a l’alçada, ens queda ─com bé recorda la carta de Salinas-Re─ la llei (de Patrimoni). No és pas poca cosa.
