No és pas per la propensió a fer el ploricó que se’ns atribueix, sinó per un coneixement força exacte ─creiem─ de les regles de joc, que ens resulta inimaginable un ‘cas Salinas’, diguem-ne, a la inversa: que en un litigi qualsevol entre una diòcesi catalana i una d’espanyola, el bisbe interí de la segona actuï resoltament en contra dels interessos del seu bisbat, de la voluntat dels feligresos i dels compromisos civils històricament contrets per la institució… a fi de satisfer les demandes del bisbat català. La hipòtesi del cas invers se’ns ha acudit ara que Salinas, tot i que sap que no té potestat per fer a mans d’Aragó les 88 peces, ha perpetrat l’última maniobra ─el seu relleu és imminent─ per afavorir l’expoli de l’art: amb nocturnitat i traïdoria ─çò és, sense comunicar-ho prèviament al Consorci del Museu, òrgan que, des de l’època Ciuraneta, sempre ha participat dels moviments del bisbat en relació amb el litigi─ aquest dilluns va subscriure un acord amb el bisbe de Barbastre-Montsó, Alfonso Milián, davant del nunci del Vaticà, segons el qual la diòcesi de Lleida es compromet a entregar les 88 peces d’art en un termini de 30 dies. Si saps que amb això no n’hi ha prou, per què ens ho fas, Salinas?
Segons sembla, el propòsit d’aquest quintacolumnista exemplar és posar fi a la via civil empresa pel Amics del Museu: si el bisbat de Lleida resol acatar el decret vaticà del 2005 i entregar les peces és perquè se’n sap legítim propietari (i si ara són en un museu és, segons l’acord subscrit pels bisbes, perquè la diòcesi les hi va deixar “a títol de dipòsit i de forma temporal”), de manera que ja no té sentit que un jutge en dirimeixi la titularitat, tal com pretenen els nostres Amics. Però, sigui com vulgui, (no ens cansarem de repetir-ho) l’art d’origen frangenc, comprat i restaurat pel bisbe Messeguer, defensat fins al defalliment per monsenyor Ciuraneta i que avui s’exhibeix al Museu de Lleida està protegit per la llei catalana de patrimoni i, doncs, no pot sortir del Principat sense el consentiment del govern. “La col·lecció està blindada al Museu de Lleida perquè està sotmesa a la llei catalana de patrimoni” (Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura); “El pacte [entre Milián i Salinas] és d’impossible compliment perquè les obres són al museu i estan protegides per la llei de patrimoni” (Àngel Ros, alcalde de Lleida); o “Per la via de la imposició o de l’acord fora del museu, les obres mai no sortiran de Lleida (Jaume Gilabert, president de la Diputació). Com dèiem fa dies, qui ningú s’espanti.