Digue-m’ho clar: si els capitostos polítics i eclesiàstics i els responsables de les plataformes civils d’ambdues parts pretenen eludir l‘’enfrontament’, n’hi ha prou que concedeixin la raó a l’altra i admetin que fins ara han estat defensant interessos espuris. Però, cas que, entre les seues fílies, no s’hi compti el masoquisme, cal llavors que abracin, sense escarafalls, la necessitat de l’enfrontament. Que l’oposició a la disgregació del patrimoni del Museu Diocesà de Lleida va desfermar una disputa? És clar que va desfermar-la, i calia que fos així. Si no, hauria significat que els qui tenien raons poderoses per defensar la seua posició renunciaven a esgrmir-les, dimissió que hauria compromès la pròpia dignitat. I quan la dignitat és en joc en el terreny de l’enfrontament, cal acceptar, coratjosos, l’envit. Que la conservarció de la unitat del museu, l’esplendor del qual devem a l’audàcia del bisbe Messeguer, suscita tensions territorials? És clar que en suscita, però això no vol pas dir que s’estigui cridant a milícies els ciutadans d’ambdues bandes perquè, arengats per capellans trabucaires, s’estossinin a la riba de l’Ebre per la Mare de Déu de Saidí. Les eventuals tensions territorials que l’afer pugui moure són les mateixes que hi ha implicades en la nostra mera existència com a comunitat cultural i lingüsística. Agradi o no, aquestes són figues del mateix paner.

La decisió vaticana (opusdeística?) de segregar més d’un centernar de parròquies frangenques de la diòcesi de Lleida ─a què pertanyien feia més de 800 anys─per incorporar-les al bisbat de Barbastre; la consegüent ordre de la cúria de desfer allò que, ara sota manifestació artística, objectiva la catalanitat compartida entre lleidatans i frangencs; l’immoral equiparament de l’empresa restauradora i conservacionista del Bisbe Messeguer, duta a terme previ pagament de les peces, amb l’expoli feixista dels papers dits de Salamanca; i etc: les tensions hi són perquè, afortundament, encara no hem defugit l’enfrontament.

I, els agradi o no, Isidre Gavín, president de la Diputació de Lleida, i Marcelino Iglesias, president del govern aragonès, la setmana passada, a través dels micròfons periodístics, van recordar-nos-ho.