“PP i PSOE estan fent una campanya penosa”. Aquest dissabte Jordi Pujol va esmorzar a Lleida i, en acabat, va amollar, entre d’altres, aquesta acusació, útil, si es vol, com a descripció sumària de l’espectacle electoral que, fins avui, han ofert els partits custodis d’Espanya. És clar que, quan deia això, Pujol no feia sinó d’honorable vicari d’un Duran i Lleida convalescent: ‘mitinejava’. Però, més que ser convergent (o unionenc), n’hi ha prou de no ser ‘hooligan’ d’un dels dos partits per admetre que la campanya per a l’elecció del cap de govern de l’estat que ens sotmet, efectivament, fa pena.
Fa pena a uns quants espanyols i encara en fa més als perifèrics irredempts, molts dels quals, si no acaben abstenint-se, votaran, ja ho saben vostès, a la defensiva. No pas per fer uns Països més lliures sinó, per exemple, a fi d’evitar que l’exhumat José Ignacio Llorens recuperi l’escó que el PP va perdre fa 4 anys a la circumscripció de Lleida ─on, com sol passar a l’envejada Girona, la dreta espanyola va quedar-se sense representació.

Segons els capitostos de Gènova, Llorens és l’individu nat a Lleida on millor s’han encarnat les essències del PP i, per això ─després d’uns anys de convenient retir─ n’ha tornat a encapçalar la llista. El seu retorn (o no) a les Corts de Madrid, és, junt amb la sort d’ERC ─que hi va lligada─ el principal motiu d’expectació electoral. Dimecres que ve els direm què.