Dimecres passat eludíem de comentar el discurs de Carme Chacón a la capital del Segrià allegant que la ministra espanyola no ha estat ungida amb el dons de l'amenitat i l'audàcia. L'argument, aquesta setmana, se'ns ha girat en contra: diumenge, 3 de febrer, el militant del PP madrileny i vicepresident del Parlament europeu, Alejo Vidal-Quadras, va visitar Lleida per estrenar-hi el paper d'ariet de precampanya que el seu nou partit (el PP-autèntic) li ha encomanat.
D'acord: les arengues de don Alejo són ─des d'un punt de vista periodístic i fetes les abstraccions pertinents─ més sucoses que no pas les gesticulacions, acompanyades de paraules, de Chacón. Per això reportarem una de les ‘perles' que l'eurodiputat va amollar a la seua adelerada audiència: ‘Zapatero és un càstig diví per a Espanya'. Però no farem més.
Hi va haver un temps en què l'elogi de la intelligència mordaç de don Alejo era una pràctica molt estesa entre els opinadors del país ─una epidèmia de masoquisme? Avui no podem caure en aquest parany. I no només per imperatiu estratègic ─el de no fer cap concessió al neofalangisme─ sinó, també o sobretot, per honestedat intellectual: a Vidal-Quadras devem, per exemple, la comparació, racionalment insostenible, entre el règim de l'apartheid de Sudàfrica i la política lingüística instaurada pel govern Pujol. Si don Alejo està convençut de la validesa d'aquest parallel (i de la de tants d'altres que podem imputar-li, d'idèntica estofa), és clar que no atresora tantes llums com sempre s'ha dit. Si és que no n'està, és un cínic fenomenal i, per tant, algú moralment menyspreable.
Per tornar a (i acabar amb) l'acte electoral de diumenge passat: a més de les perles de Vidal-Quadras s'hi va sentir, és clar, el verb ponderat de José Ignació Llorens, el candidat provincial triat ─o, millor: exhumat─ per Génova . El que no era tan previsible és que s'hi sentís, també, la veu d'un ‘hooligan', d'identitat desconeguda, que va interrompre el parlament de Dolors López, la candidata al Senat, amb un irritat "jo no entenc el català, parlin en castellà" (la traducció és nostra). El ‘hooligan' va ser amonestat, si bé suposem que, més tard, algú va aclarir-li que no s'havia equivocat d'espectacle.
