El secular plet amb Espanya ha insuflat al país una energia política i moral que, altrament, potser no tindria ?que ningú confongui això amb una celebració tàcita de més de tres segles de dominació política. Una energia, però, que no sempre ha estat ?per dir-ho com els psicòlegs aficionats? ben canalitzada'. L'adhesió de molts catalans a causes tan geogràficament allunyades com extravagants ?que no té res a veure amb l'internacionalisme d'esquerres? n'és l'exemple més comentat. Menys s'ha parlat, en aquesta clau, d'una altra tendència ben nostrada: l'actitud vigilant cap a qualsevol indici de greuge territorial motivat pel suposat centralisme d'una o una altra capital catalana ?observem això amb el benetès que el centripetisme' barceloní és una constant històrica objectiva, d'efectes nacionalment més o menys positius segons els casos.
Si convenim que la vegueria del pla s'ha d'anomenar de Ponent', no ho fem, si us plau, suggestionats per la creença que la denominació Vegueria de Lleida' fóra una manifestació de centralisme lleidatà -el centralisme lleidatà' té més elements comuns amb el control d'una host de marcians sobre la Terra que no pas, posem per cas, amb la relació de París amb la resta de províncies franceses. Si l'aeroport d'Alguaire s'ha de dir Lleida-Alguaire', com sembla que, finalment, serà batejat, que sigui perquè, a més de trobar òbviament pertinent que hi figuri del nom de la gran ciutat, considerem que la denominació del poble que l'acull perfà la identitat de l'espai. No pas per matar el mosquit del lleidocentrisme'.