La Diputació de Lleida es constituirà avui, amb quaranta dies de retard, que no pas d'enjòlit ─diguem-ne─ a la navarresa: durant aquestes quasi sis setmanes de demora, motivada pels recursos de CiU al Tribunal Superior, ben pocs han dubtat que Jaume Gilabert, d'Esquerra, acabaria sent el president de l'ens. No hi ha hagut gaires dubtes perquè, d'una banda, fins els mateixos convergents sabien que la seua impugnació de les llistes independents de Tremp i Cervera no podia prosperar. I així ha estat: la setmana passada, el Tribunal Superior va resoldre que els vots d'aquestes dues candidatures associades a PSC i ERC calia comptabilitzar-los per als partits auspiciadors. I d'una altra, perquè ja fa una colla de dies que els republicans, amb tres diputats, i els socialistes, amb deu, van acordar que Gilabert seria investit president. El convergent Isidre Gavín, president en funcions, serà, doncs, el cap de l'oposició, un càrrec poc agraït per al líder de la formació que compta amb més representants.
Quant a les reaccions registrades fins ara, cap sorpresa argumentativa: a parer d'alguns, la legitimitat moral del nou president és molt prima, atès que pertany a un partit minoritari encimbellat per virtut d'un mercadeig de cadires; a parer d'altres, l'aliança entre PSC i ERC és democràticament irreprovable i també una lliçó que, en política, a més del vots dels ciutadans, cal saber-se guanyar, en ocasions, la complicitat dels oponents.
Consignades les dilacions dels nostres diputats, un altre dels efectes del 27 de maig que convé reportar és la irrupció, en la vida pública local, de tot un cavaller de la política. Ens estem referint al nou portaveu del PP a la Paeria, Ismael Zapater, el ZP lleidatà o, millor, en vista de la seua afiliació i, sobretot, dels seus dots superlatius, Súper Zapater. Home de gran sapiència, Súper Zapater és a tothora reclamat per donar consell o fer en clar els assumptes més envitricollats de la ciutat, de manera que, per a l'eximi regidor, el temps és, certament, un bé escàs. Però, malauradament, n'hi ha que no ho entenen; que, incapaços de veure enllà de la seua circumstància personal, no accepten, per exemple, que la comesa de Súper Zapater transcendeix els límits del partit: Paco Pimiés, (ex)assessor municipal del PP de Lleida, i Núria Minguet, que n'era, fins fa poc, la secretària, van sorprendre'ns divendres passat retraient públicament al seu líder que els hagués acomiadat per missatge de mòbil.
Que si, tot i la crisi oberta per l'Efecte Piqué ─aquest sí, real─ Zapater hauria de guardar les formes? Tanta incomprensió ens desola: és que ningú sap qui és Ismael Zapater? Nosaltres sí que ho sabem i, per això, modestament li demanem: Súper Zapater, no canviïs mai.
