L'obra, tremebunda, del filòleg Joan Coromines, un dels intellectuals més titànics ─i patriotes─ que mai han parit els nostres Països, és la prova que l'ultravisitat vers "tot està per fer i tot és possible", si és que tenia cap valor quan Martí i Pol el va escriure, no era pas el de l'objectivitat empírica. Perquè, coneguts la magnitud i el rigor de la producció de Coromines, un se sent temptat a dir ─almenys quant als camps de la lexicografia, etimologia i onomàstica─ tot el contrari: que ‘tot ja està fet'.
És clar que aquesta temptació és pròpia de profans: quan els savis d'ara s'hi posen, ens demostren que, tot i Coromines, encara hi ha coses a fer. Aquest ha estat el cas d'Albert Turull, filòleg de Cervera, professor de la UdL i savi local: amb La toponímia de les comarques de Ponent, publicada per l'Institut d'Estudis Catalans, Turull ha atès, quant a l'origen dels topos lleidatans, una exhaustivitat sense parió. El cerverí ens ha deixat en clar, en aquest estudi que l'ha ocupat durant una dècada, d'on vénen els noms de fins a 2.294 pobles i llocs de la Segarra, l'Urgell, el Pla d'Urgell, La Noguera, les Garrigues i el Segrià. 342 pàgines més un CD per a experts i curiosos. Enhorabona, Turull. I no només per això: ahir vam saber que la Càtedra d'Estudis Occitans de la Universitat de Lleida, dirigida pel mateix Turull, s'ha empescat una alternativa molt plausible a la fusió de filologia catalana amb les altres tres filologies. Es tracta de la creació d'un grau de filologia catalana i occitana que, cas que els governs del Principat i l'Estat n'acceptessin la proposta, només s'impartiria a Lleida i bé podria esdevenir un punt de referència internacional en l'ensenyament de la llengua i literatura de Frederic Mistral. L'occità és, d'acord amb l'últim Estatut ─i si els propietaris de la nostra sobirania no ho canvien─ oficial al Principat: n'hi ha que, bé que són minoria, l'hi tenen, de fa segles, com a llengua pròpia.

S'imaginen vostès la Universitat de Saragossa proposant la creació d'un grau (o postgrau) de filologia aragonesa i catalana ─o bé, cas que els matriculats d''hispàniques' escassegessin com més va més, de filologia espanyola i catalana o espanyola i aragonesa? Nosaltres tampoc.