Indica publicitat
Dimarts, 14 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 11 de de juliol del 2007 | 17:54
Crònica · Pla de lleida

Una llei de drets, no d?obligacions


Perquè el senyor Marcelino Iglesias fos el paladí de la pluralitat que es creu, caldria que, urgentment, assumís una de les conseqüències normatives d’aquesta: la igualtat. En un context d’una diversitat lingüística històrica i territorialitzada, però on només una llengua és obligatòria, igualtat vol dir, és clar, que totes ho siguin. I si resulta que, a més d’”optatives”, són llengües minoritzades, el senyor Iglesias, captivat per la pluralitat com està, hauria de protegir-les zelosament i fomentar-ne l’ús i la dignificació socials Tot això ve a tomb perquè, com ja és costum quan l’investeixen president, el catalanoparlant Iglesias ha promès una Ley de Lenguas, sintagma al qual valdria la pena d’afegir regionales o no comunes, no fos cas que algú perdés la presència d’esperit només d’imaginar que el govern aragonès pretén canviar l’estatut jurídic de l’espanyol. Ignorem si, en aquesta avinentesa, don Marcelino cometrà l’excentricitat d’acomplir la seua promesa o bé es limitarà a atendre aquelles demandes que ‘realment interessen a la gent’ ─entre les quals la dels joves que canten’¡Aragón tiene sed, y nosotros, también! no és la més negligible. Sigui com sigui, el president Iglesias, que ha obtingut la majoria parlamentària gràcies als vots del PAR, ja ha anunciat que serà ‘una llei de drets, no d’obligacions’.

Si en el curs d’aquesta legislatura la llei s’acaba aprovant, molts catalanoparlants se’n felicitaran encara que la cosa no passi d’un reconeixement retòric de l’existència de l’aragonès i del català (català? En diran finalment així, de la llengua que es parla a la Franja de Ponent? O s’acudirà a una perífrasi similar a la de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua?). Molt bé: tal com insistia un personatge televisiu (o era un polític català negociant a Madrid?), els petits canvis són poderosos. Però, en qualsevol cas, les situacions de precarietat no ens haurien de fer perdre la noció del que és just: una llengua viva i creativa com la nostra ha d’aspirar al dret a la normalitat. Al dret, doncs, a l’obligatorietat.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat