Per què el catalanisme de ‘pluja fina’ no pot reeixir? Perquè en aquest país ‘la pluja no sap ploure’. La resposta hi és tramposa, no cal dir-ho, perquè la consigna ‘carotiana’ i la constatació ‘raimoniana’ pertanyen a dos ordres de realitat distints: la primera és la metàfora conceptual d’una polítca nacionalitzadora, diguem-ne, à la comte duc d’Olivares (“que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”), encara que, a diferència de la d’aquest, legítima, mentre que la segona és una veritat meteorològica ─bé que ‘personificada’─ incontestable. Una i altra no tenen res a veure perquè pertanyen a ordres de realitat distints… i perquè si la primera és una hipòtesi ─a la qual cal omplir, encara, de contingut empíric─, la segona ja és una tesi provadíssima. Vegi’s, si no, la calamarsada que ahir, durant el temps que dura un partit de futbol, va assolar les comarques del Pla de Lleida. El mal va venir de Fraga enllà ─és el costum: ens estem referint, només, a l’origen del temporal─ i les principals víctimes van ser-ne els fruiters del nord del Segrià i les Garrigues, el Pla d’Urgell i l’Urgell. La sort, per dir-ho d’alguna manera, és que tan sols va malmetre’s la fruita tardana: tota la resta ja s’havia collit. ‘Ser pagès és lo millor’, insisteix la cançó de The Companys. Una cançó, que, no en va, tothom associa al gènere ‘lletrístic’ de l’humor.

I si és cas que el catalanisme de pluja fina no arriba a passar d’hipòtesi, n’hi ha que ja estan congriant ─tornem al terreny de la metàfora─ unes quantes jornades de tempesta. Aquesta setmana hem sabut, per exemple, que el proper 12 d’octubre (el dia que farà tres segles que 600 lleidatans van ser degollats al convent del Roser pels soldats del Borbó d’aleshores) serà, execpcionalment, a Lleida, la segona diada nacional de l’any. La plataforma 300 anys d’ocupació, 300 anys de resitència ha organitzat una manifestació, concerts i altres bullangues cíviques per commemorar l’efemèride. (Ah, un consell, gratuït, per a la premsa que, en identificar políticament els membres d’una plataforma com aquesta, escriuen “esquerra independentista”, així, entre cometes: no hi calen, les cometes, o no hi calen a menys que estiguem fent sociologia. Si el que es pretén és distanciar-se d’un o altre moviment polític, n’hi ha prou de parlar-ne malament. Ningú escriu els ‘socialistes’, posem per cas, per referir-se al PSC).