'[...] ja sabem que la política de l'esquerra és que la gent honrada pagui impostos i multes i els poca vergonyes i delinqüents facin el que els doni la gana'. Com que, arribats en aquest punt de la pel·lícula democràtica, els actors conservadors han après a alambinar fins les derives més demagògiques del seu discurs, caldria pensar que l'afirmació inicial escau a un exemplar caricaturitzat de pensament reaccionari —digne dels guionistes de Polònia— més que no pas a una expressió plausible dels arguments, per més pugnaços que es vulguin, de la nostra dreta.  Però resulta que la penetrant asseveració la devem al candidat del PP a l'alcaldia de Lleida, el preclar historiador Ismael Zapater, el qual l'ha proferit a fi que els lleidatans comencin a sospesar la densitat de les seues idees i l'acuïtat de la seua mirada crítica. Amb tot, hem d'admetre que la demagògia zapaterana ha exhibit algun ribet de moderna sofisticació, encara que per a alguns aquest èxit intel•lectual no és tan producte del geni individual del regidor com del seu estricte acatament de les directrius programàtiques del partit. No ens estem referint a la proposta d'Ismael Zapater de modificar el reglament per a l'ús de la llenuga catalana a la Paeria amb vista que el desvalgut espanyol torni a sentir-s'hi, requesta on no es detecta cap nou símptoma d'intel•ligència espanyolista. Estem parlant del projecte zapaterà de la 'Lleida cosmpolita, oberta i dinàmica' que hauria de substanciar-se gràcies a la presència del castellà i de l'anglès en les retolacions dels carrers, places i monuments. El sagaç historiador ens hi mostra d'estquitllentes el discurs que oposa fal•laçment la noció de trilingüisme a la protecció institucional del català. No ens el creiem però, almenys en aquest cas, el seu primitivisme argumentatiu no ens fa enrojolar.