Avui la crònica es muda en un petit interviu. Dijous passat vam ser a Fraga, on el president d’Iniciativa Cultural de la Franja i membre de l’IEC, Artur Quintana, va haver de declarar davant el jutge a causa d’una denúncia presentada per la FACAO ─acrònim de Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental: l’ortografia és seua, i l’opinió, equivocada, que la cosa no passa d’una colla de friquis era, fins fa ben poc, nostra. Entre la trentena de frangencs que van concentrar-se davant del jutjat per solidaritzar-se amb el venerable Quintana hi havia N. Sorolla (webmestre de http://franja.tk i soci d’ICF), a qui agraïm que pugés, durant uns minuts, a la nostra Tribuna. Per què us ha denunciat la FACAO?

 La FACAO ha presentat una querella per injúries i calúmnies contra diferents persones i associacions perquè aquestes van denunciar públicament les relacions del grupuscle amb l’extremadreta. Han fet manifestacions amb Democracia Nacional, tenen membres exfalangistes, han presumit de les pintades que secessionistes valencians havien fet a entitats cíviques de la Franja o el seu president va ser retingut per la policia enganxant estelades que en articles a la premsa havia atribuït a activistes de la llengua (vegeu la nostra crònica de 30-05-2007).  

 Per si els nostres lectors no ho saben: què és la FACAO?

La FACAO és una entitat amb molt pocs membres actius, però que ha rebut el suport de partits i premsa conservadora. Els uneix el seu anticatalanisme visceral, que arriba a materialitzar-se fins el punt de negar que la llengua de Tamarit, Fraga i Calaceit és la mateixa que la de Morella, Gandesa o Tremp. S’inventen un nom per al català a la Franja, que anomenen “orienaragonés”, i que curiosament coincideix amb els límits administratius.  

 Una Llei de llengües ben explícita quant a les 'altres' llengües pròpies d'Aragó i els territoris on es parlen, conjuraria el perill del blaverisme versió frangenca?

 No ho crec, perquè els partits anticatalanistes seguirien alimentant les polèmiques com aquesta, que erosionen la vitalitat sociolingüística de la Franja. Però evidentment, la Llei de llengües facilitaria altres qüestions bàsiques per a la conservació i normalització de la llengua a la Franja, com per exemple la implantació de l’ensenyament en català.  

 L'estat de la llengua a la Franja, de quina manera hauria de concernir la resta de catalanoparlants?

Primerament, i amb el que s’ha treballat molt, en el reconeixement i respecte de la diversitat dialectal del català per part de la població de tots els territoris. En segon lloc, en el coneixement dels límits lingüístics als diferents territoris i en l’ús del català amb plena normalitat a les poblacions de llengua catalana. I en tercer, sobretot per part de les institucions, en el suport a les iniciatives que naixen al propi territori. Per exemple, les entitats de la Franja van demanar als partits catalans que votaren a Madrid en contra de l’article sobre “modalitats lingüístiques” del nou estatut d’Aragó, ja que no feia oficials el català i l’aragonès. CiU i ERC no van votar en contra, mentre que Chunta Aragonesista sí que ho va fer.