Dimecres passat vam tenir esment de la resolució del jutjat de primera instància de Lleida segons la qual la naturalesa del litigi per l'art sacre és civil. O, dit d'altra manera, el jutge civil va declarar-se competent per dirimir qui és el propietari de les peces i, ara més que mai, cal celebrar l'audàcia dels Amics del Museu, artífexs d'aquesta ‘civilització', esperem que definitiva, de l'assumpte. L'argument del jutge José Luis Martínez Suárez és el següent: "el bisbat de Lleida té personalitat jurídica pròpia per actuar, amb capacitat d'obrar i de disposició de béns, fet que determina que es pugui establir el seu dret de propietat d'acord amb les normes civils espanyoles, fixant-se [...] la competència de la jurisdicció civil."
La interlocutòria confirma la inanitat de l'acord entre el quintacolumista Salinas i el seu collega aragonès, Alfonso Milian (el trasllat de les peces litigades a Barbastre-Montsó), subscrit a l'empara del fals supòsit que el conficte era estrictament canònic ─supòsit a què Salinas va aferrar-se, recordem-ho, per negar-se a defensar davant del jutge civil que el bisbat de Lleida és propietari legítim de les obres d'origen frangenc, i que ha estat usat, de nou i endebades, per recòrrer la sentència de dimecres passat.
El mateix dia que Martínez Suárez donava la raó als nostres Amics, va fer-se públic el nom del nou bisbe de Lleida, Joan Piris: un valencià que arriba de Menorca. Això és (passin-nos la sobreinterpretació candorosa), un ciutadà dels Països Catalans en exercici. I com que el combatiu Ciuraneta i el malaguanyat Deig també van fer cap al Principat des de les Illes, els auguris, a Lleida, són bons. Sigui com vulgui, monsenyor Piris tindrà l'avantatge que el seu predecessor interí ha deixat el llistó, ja no baix, sinó (com en dirien els seus paisans) soterrat: n'hi haurà prou que no actuï, sistemàticament, en contra dels interessos de la diòcesi perquè els fidels i la societat civil freguin l'eufòria.
Els ho vam anunciar, també, dimecres passat: avui, a Lleida, concentració i marxa a partir de dos quarts de nou de la nit, davant del Palau Episcopal, per reclamar que ni Roma, ni l'Opus (si és el cas), ni ignorants de més enllà de Fraga desfacin allò que la història comuna de lleidatans i frangencs, ben legítimament i en contra de ningú, ha parit: un magnífic Museu.
