Alfons López Tena potser farà bona la màxima segons la qual la independència és un assumpte massa seriós per deixar-lo exclusivament a mans dels polítics. Aquest punyent vocal del Consell General del Poder Judicial i els seus col·legues sobiranistes han entrevist l’emancipació a través de les escletxes de la legalitat, això és, per mitjà d’un referèndum que, promogut per iniciativa popular, se celebraria a l’empara dels articles 29 i 122 del nou estatut. I ves que, d’aquí uns anys, no fos aquest el camí… per al Principat, és clar.
I què passaria amb la Franja de Ponent si la comunitat autònoma de Catalunya, via referèndum, esdevingués estat? La pregunta vam sentir-la aquest dissabte, a Fraga, en la Jornada sobre la transgressió cívica organitzada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. El mateix López Tena, que, amb Patrícia Gabancho, conformava la nòmina de transgressors d’honor, va ser l’encarregat de respondre-la: a menys que s’annexionés a Catalunya abans de la hipotètica consulta, la Franja continuaria sent territori espanyol ─i que ningú hi llegeixi una crida velada a practicar l’annexionisme: López Tena, jurista, va resoldre, simplement, un dubte tècnic.
A la Jornada, a més dels ponents esmentats, va intervenir-hi el sociolingüista Natxo Sorolla, a qui no li hauríem pas retret l’atreviment (i menys en un marc de transgressió) d’estar-se deu minuts callat, davant del públic, per donar compte (en coherència performativa), d’ “Una dècada sense dades demolingüístiques a la Franja”, títol de la seua conferència. Sorolla, és clar, va parlar, però no va limitar-se a consignar negligències, sinó que també va oferir-nos una diagnosi de la salut del català a la Franja: robust en els contextos informals (continua sent la regió dels Països Catalans amb major percentatge de parlants), però anèmic en els àmbits formals. O sia, una situació sociolingüística com més va més diglòssia, tendència que, no cal dir-ho, els governs aragonès i espanyol malden perquè no remeti. “El tracte institucional que rep el català a la Franja és el que, si únicament dels espanyols depengués, rebria a Catalunya”. La idea, que abracem, és de López Tena.
