Entre els retrets recurrents amb què els pares tracten de concitar, sovint endebades, el sentiment de culpa dels seus fills, n'hi ha un que seria incontestable si la lògica de les trifulgues familiars fos idèntica a la dels problemes de les economies nacionals: 'per què vas a buscar fora allò que ja tens a casa?'. Si els tossuts plançons, en lloc de fer cas d'uns cecs impulsos d'autoafirmació, fossin perfectes maximitzadors d'utilitat, de segur que no menystindrien cap dels recursos que, amb formidable gratuïtat, poden pouar en les seues famílies.
Si les polítques de divulgació de la nostra literatura fossin regides per una feliç interpretació de la racionalitat econòmica, no es balafiaria l'ocasió d'ensenyar a les escoles l'obra dels millors creadors covilatans —i doncs, connacionals— vius, i s'aprofitaria el privilegi que suposa poder-los dur a les aules, on farien llum de la seua experiència literària, indestriable en molts casos del paisatge físic i humà compartit amb els alumnes i, per això, una experiència més fàcilment intel•ligible i incorporable. Amb el mitjà més propici, la presència d'un autor local, a bastament llegit i que ha excel•lit en el conreu de les lletres, i un baix cost, atesa la seua accessibilitat, s'aconseguria el màxim benefici, entès aquest com una introducció de qualitat en el tracte moral amb la realitat que implica el discurs literari. A Lleida, per exemple, a més que tot estudiant acabés el batxillerat sabent recitar de memòria La Ciutat llunyana de Màrius Torres (som partidaris de tals pràctiques i coneixem estudis neurològics que proven que el cervell pot recordar textos que no comencen 'Con diez cañones por banda'), aquest localisme intel·ligent, sa i integrat nacionalment significaria que el magnífic poeta Jordi Pàmias figurés, junt amb els autors canònics de la literatura dels Països Catalans, en la la nòmina de literats imprescindibles i ineludibles per a un col·legial de les comarques de Ponent.
'Per què vas a buscar fora allò que ja tens a casa?'. Siguem, doncs, racionals (encara que sigui sota aquesta versió pro domo sua de la racionalitat econòmica que hem presentat), i reivindiquem el poeta guissonenc Jordi Pàmias. L'Institut on Pàmias va exercir la docència durant trenta anys, l'IES Màrius Torres, va fer-ho el divendres passat en concedir-li un guardó honorífic. La setmana que ve, si les urgències de l'actualitat no s'hi interposen, farem glosa del personatge i del just homenatge que va rebre.
