Si el lerrouxisme republicà va acabar fagocitat per les forces de la reacció, el lerrouxisme borbònic, setanta anys més tard, sembla resolt a animar el procés invers. Dit això, sap l'alcalde de Gimenells i el Pla Font, José Manuel Pardos, militant del PPC fins al passat mes d'octubre, que el partit on ha ingressat recentment és paladí de la institució del matrimoni... homosexual?
O s'adonen els ciutandans en majúscula que els seus prosèlits no es distingeixen justament per una asèpsia nacional?
És clar que les dues preguntes són retòriques —ambdós 's'ho saben'— i, encara que ens n'hàgim servit per encetar la crònica, és també clar que el canvi de camisa —que no pas de front— del senyor Pardos no és la notícia més subratllable d'una setmana en què la capital del Segrià ha estat somoguda pel talent artístic més rotund. Ens estem referint a l'aclamada actuació de la cantant Lorena Gómez, nada a Lleida i guanyadora de l'última edició d'OT, i de la resta dels seus col·legues acadèmics. Cinc-mil fans van omplir aquest diumenge el pavelló Barris Nord per gustar els refregits melòdics tan entusíasticament servits pels seus joves ídols, exponents postmoderns de l'individu que, a còpia d'esforç, obté justa recompensa.
Però que ningú se'n faci mala sang. L'espectacle patrocinat pel canal privat espanyol entronca, ben mirat, amb una pràctica de la nostra cultura popular, fins fa poc gens estranya als programes de les festes majors dels pobles lleidatans: l''escala en hi-fi', expressió estrafolària amb què abans es denominava el simulacre interpretatiu que la jovenalla feia dels músics més propicis.
Cultura popular, i en català. Lorena i tres dels seus companys van cloure l'actuació amb l''Ara que tinc vint anys' de Serrat. Que Lorena, el mateix dia que s'acomiada Lluís Llach, triï una cançó del seu antagonista per estrenar-se com a cantant en la llengua del país, significa, potser, tota una declaració d'intencions sobre futures filiacions ideològico-musicals dins l'univers cultural català? Això no és pas una pregunta retòrica, sinó allò que alguns crítics literaris anomenarien overplotting o excés interpretaiu: efectivament, Lorena Gómez fa vint anys que va nèixer.
