La ressaca de l’Aplec del caragol, almenys per als qui més generosament s’hi lliuren, és encara vigent, com també ho és el decret per la sequera tot i que les pluges, a més d’aigualir l’Aplec (ei, només ‘epidèrmicament’), han augmentat el cabal dels rius de tal manera que n’hi ha que han recordat la riuada del 82 ─tinguem, però, compassió pels nostres polítics: en aquest cas, allò que n’inspira les decisions no és sinó el paradigma de la volubilitat. Però, si bé aquestes dues vigències són dignes de comentaris més extensos, el cronista ha tornat a optar, enderiat com és, pel ‘litigi’. Això és, per les últimes declaracions de monsenyor Salinas, administrador apostòlic de Lleida, mileurista (segons la premsa local d’avui) i quintacolumnista (de sempre, segons aquesta tribuna). La pregunta dels periodistes aragonesos (Salinas era en un retir a Barbastre) va ser “se sent incòmode a Lleida perquè hi és l’únic favorable a tornar els béns a Aragó?” i la seua resposta “Sí, tot i que entenc que a Lleida les sentin seues [les peces d’art en litigi] perquè les han cuidat durant anys”. Primer: si algun dia les peces van a parar a la diòcesi de Barbastre-Montsó, no hi tornaran perquè mai no hi han estat ─el bisbe Messeguer va comprar-les a una colla de parròquies de la Franja que pertanyien al bisbat de Lleida des de feia segles i que hi han pertangut fins fa quatre dies. Segon: no és que Lleida hagi ‘cuidat’ unes peces orfes a l’espera de conèixer-ne la paternitat, sinó que la diòcesi catalana les va adquirir i restaurar per integrar-les en un projecte museístic que, avui tant com ahir, apel·la a un marc històric comú, de relacions socials i culturals, de la Franja i de les terres de Lleida. La segregació de les parròquies frangenques de mitjan noranta no cancel·la, mal que s’ho proposi, l’existència d’aquest marc, ni soscava la legitimitat de l’adquisició de les obres. Tercer: monsenyor Salinas, si se sent incòmode, canviï de poltrona. Però faci-ho ja.

Salinas també va referir-se a l’admissió a tràmit de la demanda civil interposada per l’associació Amics del Museu (vegeu la crònica del 21-05-08) assegurant que “no vol dir res” perquè la destinació de les obres depèn del concordat subscrit pel govern espanyol i la Santa Seu. Ahir, els nostres Amics van respondre-li que menteix: que, tant en qüestions canòniques com civils, el concordat no hi pinta res. De més a més, van retreure als polítics lleidatans que no hagin fet el mateix que l’entitat: replicar a Salinas. I és que, segons s’ha sabut, aitals polítics no badaran boca fins la setmana que ve, quan, sota la presidència del conseller Tresserras i amb la presència de Salinas, se celebrarà la reunió del consorci del museu. No dubtin que en farem crònica.