Ahir la ministra d’Habitatge va visitar Lleida. Si a la circumstància que els seus discursos solen fer-nos l’efecte d’una obscena celebració de la nostra impotència col·lectiva, hi afegim que Chacón, per més entuasiasme que hi posi, mai no diu res d’original, bé pot excusar-nos el lector que les vingudes ministerials no siguin, almenys avui, motiu de crònica.
En lloc de la Chacón, els parlarem del Moret. De José Luis Moret, alcalde de Fraga pel PP i amant de les traduccions ocioses: si vostè mai té la necessitat administrativa de trametre una carta a l’ajuntament de Fraga i se li acut de redactar-la en català ─llengua d’ús habitual entre els fragatins i els seus capitostos─, sàpiga que la hi retornaran adduint incomprensió lingüística. Nosaltres ens en vam
assabentar aquest dissabte, quan l’alcalde d’Almacelles, el convergent Joan Ibarz, va fer públic que l’ajuntament de la capital del Baix Cinca li havia retornat una document en què s’informava de la incorporació al padró del municipi segrianenc d’una veïna procedent de Fraga. Moret va respondre-li apel•lant al respecte cap als membres i treballadors del consistori que no parlen en català; i fent-li esment que, sigui com sigui, la devolució s’empara en “l’article 36 de la llei 30/92 de 26 de novembre” que estableix “que l’ús de la llengua s’ajustarà al que està previst en la legislació autonòmica corresponent”.
Ahir, una nova dada va embrollar una mica més l’assumpte: en la carta enviada per l’Ajuntament d’Almacelles, a més del català s’usava, a l’encapçalament, i amb un cos de lletra més gran, el llatí. Es tracta d’un costum dels d’Ibarz, d’un humanisme encomiable per a alguns, d’un friquisme prescindible per a d’altres, però que, en qualsevol cas, no supera la condició ─en termes de Xènius─ d’anècdota: Moret va rebutjar la missiva d’Ibarz pel mateix motiu que, dies abans (també vam saber-ho ahir), n’havia rebutjat una de l’ajuntament d’Alpicat. Pel català ─cal dir-ho?─, no pas pel llatí.
Senyor Iglesias, ja ho veu, la llei de llengües, aquesta que no té cap intenció d’aprovar, no només alleujaria el sentiment d’indignitat lingüística de molts frangencs com vostè; també contribuiria ─si la llei tingués a bé de reconèixer l’existència del català─ a una altra noble causa: agilitzar la burocràcia.
