Ángel Hernández, president dels Amics de Fraga i la Facao, entitat consagrada a advertir els ‘aragonesos orientals’ que la invasió de l’exèrcit imperial català és imminent, va ser sorprès divendres passat enganxant adhesius a la façana del Palau Moncada. Als adhesius, estelades ‘blaves’, s’hi llegia ‘Fraga catalana’. Els veïns més candorosos, estupefactes, van demanar-li: senyor Hernández, senyor Hernández, vostè que és un paladí de l’aragonesitat d’aquests rodals, què ho fa que, d’amagat, amb un modus operandi adolescent, reivindiqui la catalanitat de Fraga?
Hernández, que dies enrere havia denunciat en un setmanari local l’aparició massiva d’aquests adhesius anticonstitucionals (què és pitjor, la mala fe o l’estupidesa?), va respondre, sense enrojolar-se, que havia dissenyat l’enganxina i l’havia col•locat pertot a fi d’encendre el debat sobre la ‘catalanització de l’Aragó oriental’, un assumpte, segons ell, eludit hipocrítament durant la campanya pels cinc candidats a l’alcaldia.
Senyor Hernández, senyor Hernández, si creu que la llengua vernacla és una andròmina que fa nosa, un patuès indigne de ser ensenyat a les escoles tot i que la majoria de fragatins tenen la deixadesa d’usar-lo diàriament, digui-ho, si li plau, sense recança, en lloc d’alimentar arterosament el fantasma de l’enemic exterior. Pensi que el seu president no li ho pot pas retreure ─per a Marcelino Iglesias el reconeixement institucional del català urgeix tant com la creació d’una jota avantguardista─ i, sobretot, no oblidi que alguns vam conèixer l’existència del pancatalanisme gràcies a un adhesiu i, des de llavors, no hem deixat de militar-hi.
El cronista no ho ha pogut evitar i, ja ho veuen, la malaptesa d’un dels nostres conciutadans ha fet ombra, de nou, a l’esdeveniment que esqueia de reportar: els resultats de les eleccions. Però què podem dir-los que no sàpiguen ja? Àngel Ros, que s’estrenava com a alcaldable, ha recuperat la majoria absoluta per al PSC amb quinze regidors, cinc més que el 2003. CiU ha perdut un edil i vora 4000 vots, i el seu cap de llista, Isidre Gavín, si es consuma l’aliança entre PSC i ERC, haurà d’abandonar la presidència de la Diputació. Tant el PP, encapçalat per Zapater Zapater, com ERC, liderada per Xavier Sàez, n’han perdut un (de 4 a 3 i de 3 a 2 respectivament), i ICV s’ha quedat amb un únic representant, Mercè Rivadulla (gran patacada: de 3 a 1). La CUP (Candidatura d’Unitat Popular), amb més de 1000 vots, detindrà durant quatre anys el títol honorífic de primera força ‘extraconsistorial’ (ha sumat més vots que el neolerrouxisme lleidatà) i la seua irrupció de moment ha servit perquè alguns posposin l’autocrítica i facin el ploricó. Participació, ja és prou sabut, semblant a la que obté el professor quan demana voluntaris. I les alegries, restringides. El PSC guanya per primera vegada a Mollerussa, es manté a Balaguer, s’imposa amb majoria absoluta a Tremp i només un pacte entre convergents i republicans impedirà que governi a la Seu, on també ha estat la formació més votada; CiU reté Pont de Suert i Sort, perd la majoria a Solsona, on el bipartit ERC i PSC podria adjudicar-se l’alcaldia, i empata amb Esquerra a les Borges, on Estradé, diputat independentista, podria governar amb l’auxili del PSC. A Cervera, la fragmentació del vot ha estat formidable: 7 partits es reparteixen les cadires de l’ajuntament, amb CiU al capdavant (3 regidors) i la presència, renovada i amenaçant, de Plataforma, diuen, per Catalunya.
