Poc a poc s'entén la lluna de mel que van escenificar Artur Mas i Josep A. Duran i Lleida durant la passada campanya electoral. No obeïa només a la necessitat de fer pinya per guanyar les eleccions sinó també a un sòlid pacte polític pel qual Artur Mas pilotava la política catalana com a president de la Generalitat i a canvi, Duran era amo i senyor de CiU a Madrid com a portaveu de la federació nacionalista al Congrés.

El nomenament avui per part del govern de Duran com a president de les quatre comissions mixtes Estat-Generalitat deixa en mans del líder d'Unió la negociació dels traspassos, la negociació de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que determina les inversions en infraestructures, i els afers econòmics i fiscals entre els dos govern. Tota una sèrie de matèries que són centrals per a l'autogovern i que determinaran en bona part l'èxit o el fracàs de la literatura.

A més, Duran ha col·locat com a delegat de la Generalitat a Madrid a un home de la seva estricta confiança, Jordi Casas, que acabarà de reforçar-lo i al seu dia ja va col·locar una antena al Palau de la Generalitat quan va aconseguir que una altra fidel seva, Joana Ortega, fos nomenada vicepresidenta a més de consellera de Governació.

Tot plegat deixa Duran en una condició de força de cara al futur, sobretot si el futur govern espanyol que surti de les eleccions de l'any que ve necessita el suport de CiU per tornar a governar. Si això passa, des de la plaça Sant Jaume es poden quedar bastant fora de joc.