Evitar una victòria amb regust amarg. Aquest és el principal objectiu que té Convergència i Unió en els pròxims 12 dies. Es tracta d'evitar que les altes expectatives dipositades en un resultat que ratlli la majoria absoluta no acabin perjudicant la pròpia federació, com li va passar al PP d'Aznar l'any 96. En aquelles eleccions, les enquestes pronosticaven una majoria absoluta del partit liderat per José María Aznar. A última hora, però, els socialistes, apel·lant a la por a la dreta cavernícola, van aconseguir convertir el que havia de ser una severa enfonsada en una dolça derrota.

Per evitar aquest escenari, CiU ha redoblat els esforços perquè una victòria aparentment mastegada no desmobilitzi cap dels seus. Aquesta estratègia d'hipermotivació de l'electorat propi, però, té un perill: la mobilització de l'electorat contrari, tal com va passar en la citada campanya espanyola del 96 o a les mateixes catalanes del 2003, amb l'arxifamós Confidencial.cat.

Per tot plegat, CiU ha basat la campanya en un ampli desplegament territorial i en evitar, en la mesura que es pugui, la confrontació amb els altres partits. L'absència d'un cara a cara entre Mas i Montilla a la pràctica també ha acabat beneficiant a la federació. Els responsables de la campanya convergent expliquen que un clar triomf de Mas en el cara a cara l'hagués pogut perjudicar reforçant la imatge de prepotència que li atribueixen la majoria de programes satírics.

L'estratègia convergent, doncs, està enfocada a obtenir un resultat que no deixi cap ombra de dubte. No només és bo acostar-se a la majoria absoluta, sinó que l'autèntic objectiu és doblar en escons la segona força política, el PSC. Tal com ara mateix van les enquestes, CiU té a la seva mà un objectiu històric que la convertiria en una força hegemònica, sense cap alternativa clara a curt i mig termini. El cop pel PSC, que ha monopolitzat els càrrecs més importants del país en els darrers anys, seria dels que fan història.