El president Artur Mas a set mesos de les nostres eleccions nacionals el 27S ha donat un pas endavant amb el seu estil propi, i sense consultar les demés forces polítiques sobiranistes. Un pas que tots els sobiranistes hem de considerar positiu i hem d'estar disposats a donar-li suport.
Dit això, també s'ha obert aquesta setmana una pregunta: podrem fer, en aquests pocs mesos, allò que hauríem d'haver fet en els darrers anys? I més important encara: per tirar endavant una proposta d'aquestes característiques cal impregnar-la de consciència nacional i sentit d'Estat perquè tota la ciutadania li doni suport.
A més, s'ha trobat a faltar que el president Mas fes una proposta més calenta, contundent: la substitució de l'actual govern. Però per a continuar amb el projecte fora bo prescindir dels elements tòxics que conté l'actual executiu i posar-hi persones indiscutibles i transparents que ens evitin qualsevol sorpresa d'aquí al 27S.
Hem pogut observar alguns aspectes positius en les darreres setmanes, potser el més important ha estat l'activitat de la secretaria d'afers exteriors, que a aquestes alçades del procés hauria d'haver passat a ser un Departament de la Generalitat. I hauria estat important el nomenament d'Amadeu Altafaj com a representant permanent de la Generalitat davant la Unió Europea. Està en marxa, doncs, la construcció de les primeres pedres de les estructures d'Estat.
Cal recuperar el nervi de 2 o 3 mesos enrere i situar-nos abans de la crisi CiU-ERC"
Un altre pas decisiu: desconnectar-se d'Espanya, les seves institucions i el seu imaginari col·lectiu. Ara, aquesta estratègia s'ha de fer arribar a tota la ciutadania per a sensibilitzar, i les forces polítiques, sense partidismes, s'han de posar a treballar cap al 27S un cop passades les municipals.
Aquests 10 punts proposats per la Generalitat --potser haurien d'haver estat consultats i consensuats per totes les forces sobiranistes...? Potser encara hi som a temps?-- haurien de rebre el suport de totes les forces polítiques sobiranistes, no sols de CiU i ERC: ens hem de negar a acceptar que no hi siguin la CUP, la part sobiranista d'ICV, MES, Avancem i els sectors sobiranistes (si existeixen) de Podem.
Cal que Mas repensi la seva estratègia: fer-ne un costum de les propostes tancades pot ser perillós pel procés"
En aquest treball de cohesió i consens és on possiblement hi falla Artur Mas i el seu entorn. Un procés cap a la independència després de 300 anys de manca de llibertats nacionals, no pot fer-se per un únic líder, per important que aquest sigui, ni per 2 o 3 forces polítiques. S'ha de fer amb el suport majoritari de tota la societat. I aquí és on, en les darreres setmanes, hi ha hagut alguna disfunció. Cal recuperar el nervi de 2 o 3 mesos enrere i situar-nos abans de la crisi CiU-ERC.
Els 10 punts exposats pel president són la proposta més agosarada de construcció nacional feta fins al moment. I aquesta ha de venir acompanyada d'una altra més discreta que complementi l'estratègia, el full de ruta i els continguts pel 27S. Però també ho ha de fer pel dia de després, pel 28S. Caldria que el president Artur Mas repensi la seva estratègia i formes de fer: els fets consumats, les propostes tancades, es poden usar un sol cop, però fer-ne un costum pot ser perillós pel procés. Cal crear moltes complicitats i molta suma.
