El debat de política general acaba el divendres després d'una tercera jornada caòtica en al que ha quedat palesa la poca traça de la presidenta de la cambra catalana, Núria de Gispert, i el filibusterisme parlamentari del líder de Solidaritat, Alfons López Tena, en les votacions de les resolucions.
Més enllà de les anècdotes de país petit, el primer debat de política general d'Artur Mas deixarà per a la història la imatge del retrobament de CiU i ERC després de més de deu anys d'enfrontaments i allunyaments que van començar quan els republicans van decidir integrar amb la resta de formacions de l'esquerra catalana la ja autodissolta Entesa Catalana de Progrés.
ERC ha decidit redecorar la seva vida i obrir-se als acords amb CiU. Els seus dirigents volen tenir un paper central en la política catalana i opinen que, posats a pactar, més val que el Govern de Mas ho faci amb ells i no amb el PP. Estan segurs que, en un context de majoria absoluta a Madrid com el que ve, si apuntalen el govern de Mas el poden arrossegar cap al sobiranisme. Més del mateix del que, sense èxit, van intentar fer amb el PSC. Molts d'ells opinen que amb CiU tampoc se n'acabaran de sortir però esperen que a la federació la poden fer entrar en crisi si vacil·la sobre la possibilitat d'obrir un procés sobiranista com el que podria animar un context de majoria absoluta del PP un cop els gestos de Mariano Rajoy de cara a la galeria acabessin.
Artur Mas sap que el seu recorregut amb el PP és limitat. Que, tal i com recordava avui Enric Millo des de la tribuna, passa per l'economia, que és el que més preocupa, és cert. Però la majoria dels votants de CiU ho fan motivats per l'agenda nacional i si aquesta desapareix (i és el que passa amb el PP) els suports a la federació nacionalista es poden esvair, tal i com li va passar a Jordi Pujol en la fase final del seu mandat.
Mas ha refet ponts amb ERC i en aquest debat s'ha distanciat del PSC. Quim Nadal ha estat dur amb ell, també en el seu intent de reivindicar el seu paper de cap de l'oposició davant els que, dins el socialisme català reclamen renovar cares al grup parlamentari, i ha volat ponts amb CiU. Així les coses el ventall d'aliances de CiU sembla reduir-se a un PP que d'aquí uns mesos s'envalentirà amb la majoria absoluta a Madrid -on segurament anirà a parar Alícia Sánchez-Camacho si, com sembla, la fan ministra- i a una ERC que està oberta a acordar les estacions cap a l'estat propi. En la serietat i disposició dels republicans a assumir responsabilitats i en la determinació de CiU per fer passos decidits fins i tot arriscant més del que ho pugui fer l'establishment empresarial i mediàtic del país hi haurà la clau de volta de la legislatura que aquesta setmana ha viscut el seu primer debat de política general.
