Tant durant el primer tripartit com en el segon els líders d'opinió propers a CiU i alguns dels seus dirigents lamentaven una i altra vegada que l'eix social d'esquerres hagués desplaçat l'eix nacional que, segons ells, hauria condicionat de forma absoluta un govern d'Artur Mas amb el suport d'ERC.
Ja no és el tripartit d'esquerres el que governa. Ho fa en solitari la federació nacionalista, però l'eix social és el que segueix marcant la pauta. L'eix social conservador justifica i explica les retallades socials i les rebaixes d'impostos a les rendes més altes així com un discurs que frega la criminalització de les classes més desafavorides -és el cas de la Renda Mínima-, cosa que no passa, posem per cas, amb els evasors d'impostos o els empresaris que se salten normatives relacionades amb els drets laborals segons que fan notar i altra vegada moltes entitats que treballen en el camp de l'acció social.
I en base a aquest eix social, CiU i el PP es van entenent i van imposant un full de ruta conjunt a Catalunya per sortir de la crisi. Però no tot està sota control. La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya posant en dubte, de nou, la legalitat del model d'immersió lingüística que el president Pujol va implantar de la mà dels socialistes catalans ara fa trenta anys ha fet trontollar les coses.
Artur Mas sap que aquesta és una línia vermella i que, en cap cas, el seu electorat entendria que arribés a acords (tant a Catalunya com a Madrid) amb un partit que arraconi, a Catalunya, el català com ja ho ha fet al País Valencià i a les Balears. Per això, uns i altres han decidit, per ara, arraconar el conflicte i esperar almenys fins les eleccions generals. Al PP no li interessa malbaratar la seva imatge de centralitat i de donar prioritat a la crisi econòmica davant l'electorat català i CiU té assumit que només hi va a perdre si entra en una confrontació pura i dura amb Mariano Rajoy a costa de la llengua. Això li encariria, abans d'hora, a Artur Mas l'aprovació d'uns pressupostos, els de 2012, que com els de 2011 tindran retallades.
Seran menors (rondaran el 5% de la despesa corrent) però l'administració se seguirà aprimant. I això, per ara, només ho pot fer de la mà del PP. Si a partir del 21 de novembre la cosa es posa impossible amb el PP caldrà mirar a altres bandes de l'hemicicle (singularment cap a ERC), però de moment tranquilitat i bons aliments. A Barcelona i a Madrid. Ni Mas ni Duran, però tampoc Rajoy volen que la llengua els esguerri els plans. Els tribunals no estan disposats a transigir i l'espanyolisme més radical tampoc.
