Els partits catalans sempre es queixen que les eleccions espanyoles són totalment polaritzades entre el PSOE i el PP i que això els perjudica molt a l'hora d'obtenir un resultats similars als de les eleccions catalanes.
En aquestes eleccions, segurament les menys polaritzades dels darrers anys atès que es dóna per feta la majoria absoluta del PP, tant CiU com ERC i ICV esperen mantenir o millorar el seu resultat.
El candidat de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, està molt preocupat davant la possibilitat que el PP obtingui millor resultat que els nacionalistes a Catalunya i per això apel·la a una resposta catalana que ell capitalitzaria. No són pocs els dirigents de CDC -i fins i tot alguns d'Unió- que esperen un resultat escàs de la federació que els permeti qüestionar Duran després de 30 anys al capdavant d'Unió.
Duran amagarà el pacte fiscal i el dret a decidir tant com pugui, segur com està que la clau de l'èxit de la seva campanya passa per recollir tant vot descontent del PSC com pugui i això vol dir entrar al combat directe amb el PP d'Alicia Sánchez-Camacho, que ha avançat, gràcies als pactes amb el govern d'Artur Mas, en la 'normalització' de la seva imatge a Catalunya.
La campanya de CiU serà precisament la gran referència d'ERC, que buscarà validar el lideratge d'Oriol Junqueras amb un bon resultat el 20 de novembre. Els republicans intentaran que la 'tebior' nacional de CiU els permeti recuperar una part del vot perdut el 28 de novembre a base d'un discurs nítidament independentista que els permeti també reconciliar-se amb bona part de l'electorat de les CUP i Solidaritat. Altra cosa serà la forma en que Bosch, un candidat que de moment es limita a fer bandera dels temes indentitaris, intentarà vincular la seva oferta a l'esquerra. De moment, sembla conformar-se amb la nebulosa dels valors republicans.
I més a l'esquerra, Joan Coscubiela i ICV, intentaran capitalitzar a fons el descontentament socialista i les incongruències entre les propostes de Rubalcaba i l'acció de govern de Zapatero. Del resultat a Catalunya en dependrà que segueixi apareixent com una excepció al mapa polític espanyol però també el futur de l'aposta convergent pel dret a decidir, l'aposta d'ERC per Junqueras i el lideratge del PSC, que afrontarà el seu congrés en un o altre context en funció del que passi el 20 de novembre. Els partits petits intentaran que sigui en un context complicat mentre Carme Chacón se les veu i se les desitja per impedir la fuga.
