Però no és una tasca fàcil trobar dirigents polítics d'Estats europeus disposats a defensar al Consell, la Comissió o el Parlament europeus la celebració de la consulta sobre la independència de Catalunya o el reconeixement del nou Estat català l'endemà d'una Declaració Unilateral d'Independència.

Si, com ha proposat aquesta setmana el conseller Homs, plantegem les eleccions europees com un assaig de la consulta sobre la independència, o com una nova edició de l'extraordinària Via Catalana, o com una forma d'aterrir el govern espanyol, no guanyarem aliats. Ens comportarem com un grup de pressió regional, mogut per l'egoísme en defensa dels seus interessos. Des de la "realpolitik" tenim poc a oferir per aconseguir aliats disposats a alterar les fronteres vigents contra les ofertes i les pressions espanyoles.

El poble català només pot apel•lar als valors fonamentals comuns sobre els que s'assenta el projecte europeu; només pot despertar les consciències europees amb una actuació catalana d'alt nivell moral i intel•lectual. Per aquesta raó no hem de convertir els comicis a l'eurocàmara en un afer intern català o espanyol. Fins ara aquests han estat més la coincidència de 28 eleccions estatals que no pas el debat de les grans alternatives pel futur d'Europa. Aquesta absència d'uns temems nuclears debatus arreu del continent ha estat un llast al nostre futur i a la seva qualitat democràtica.

Per aconseguir aliats a Europa el futur Parlament europeu és la plataforma més lliure dels poders estatals. Allà caldrà plantejar, amb la màxima emotivitat possible, el cas català en termes de justícia i democràcia. Per assolir-la hem de començar respectant el caràcter europeu de les eleccions. De manera molt especial hem de debatre entre les diferents alternatives a la crisi de l'euro que ens afecten, de manera tant aguda, en forma d'altes taxes d'atur i de doloroses retallades.
Necessitem plantejar les eleccions europees com a part d'una estratègia política, més que diplomàtica"
També ens caldrà inserir el cas català en la història d'Europa. Haurem de refrescar la memòria del passat d'opressió nacional que han patit la majoria dels Estats europeus, des dels Països Baixos o Portugal que van lluitar contra la monarquia espanyola als segles XVI i XVII fins a les repúbliques bàltiques que han assolit la independència a partir de 1991. Caldrà fer-los veure que el conflicte entre el poble català i el Regne d'Espanya és irresoluble com un problema intern espanyol, perquè els legisladors i els tribunals espanyols sempre seran jutges i part implicades.

Cal demostrar que la negativa de l'Estat espanyol a celebrar una consulta sobre la independència és un problema europeu i no només espanyol: la Unió no pot admetre la indefensió política i jurídica del poble català dins un Estat que nega la seva existència. També caldrà fer memòria de que la indiferència de les potències europees davant dels abusos del President serbi Milosevic, iniciats amb l'anul·lació de l'autonomia de Kosovo, l'any 1986, va portar a les cruels guerres entre els pobles de l'antiga Iugoeslàvia de la dècada següent.

En definitiva necessitem plantejar les eleccions europees com a part d'una veritable estratègia política, més que diplomàtica, davant de les institucions europees. Una estratègia que tregui el conflicte català de l'àmbit espanyol i el situi en el marc de la Unió: la Via Europea a la consulta sobre la independència.