El cens electoral de 2012 fou de 5'4M d'electors, 1'6M dels quals es va abstenir de votar i 3'6M (70%) són els que varen comptar per a repartir els diputats entre els 135 escons del Parlament. Tothom ha acordat que aquestes dades són un sostre electoral i un escenari il·lustratiu en vistes a un referèndum, perquè totes les espases estaven desenfundades: hi havia una alta mobilització sumada a la guerra bruta de Madrid i a la vaga "general" (internacional).
A la pregunta 39 (pàgina 234) de l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO, febrer'13) s'hi distribueix, per partit, el vot dels partidaris i del dels contraris a la independència. En aquest treball, comparo els percentatges que dóna el CEO amb els resultats electorals del 2012 i n'abstrec algunes conclusions possibles.
Sabem, pel CEO, que dels 1'1M votants de CiU en el 2012 un 78'2% es decantaria, ara, per un estat propi. Això dóna 870.000 vots a favor ─i 82.000 en contra (el 7'4%) de la independència. La resta no té una opinió declarada.
Si apliquem l'esquema a les altres formacions polítiques, sabem que el PSC ─la segona força en nombre de votants─ va aconseguir 523.000 vots el 2012. D'aquests vots, 314.000 (el 60%) serien en contra contra de la independència, i 61.000 (l'11'7%) a favor de la independència. El partit més independentista és, evidentment, ERC amb 496.000 vots al Parlament (2012). D'aquests vots, pràcticament la totalitat ─uns 473.000 que són el 95'3%─ optarien per l'estat propi.
Tres de cada quatre catalans tenen decidit el vot de la consulta. Només el 25% de població no té encara opinió i la majoria són votants de CiU, seguits del PSC i del PP"
Sorprenentment, només 94.000 vots (el 74'5%) dels vots que va aconseguir la CUP ho tenen clar. La resta dels 126.000 vots escrutats (això és 32.000 persones, el que suposa un 25'5% del total de vots del a CUP) què farà? La perplexitat no s'atura, encara n'hi ha més: a Iniciativa dels 359.000 votants, la meitat ─180.000 vots─ votaria per l'estat propi i la resta o bé no sap què fer (29%) o bé es quedaria a Espanya (17'4%).
Per la banda unionista, 352.000 vots (un 74'8%) del PP estarien en contra de la independència, la resta dels 471.000 vots aconseguits el 2012 pràcticament s'abstindrien, 97.000 (20'5%). La quasi totalitat dels 275.000 votants de Ciutadans (uns 236.000, el 85'7%) volen quedar-se a Espanya, i 8.000 optarien per la independència. 
Comptats els vots d'aquests partits, veiem que 1'7M de vots (el 61%) són la suma dels vots partidaris de l'estat propi, mentre que els detractors sumen 1'05M de vots (el 38% del total de vots), la qual cosa fa un total de 2.750.000 (100%) persones que ja tenen decidit el seu vot (tres de quatre catalans). Només 750.000 no tenen opinió, aproximadament el 25%, la majoria són votants de CiU ─160.000─, del PSC ─148.000 vots─, d'Iniciativa ─116.000 vots─ i del PP ─115.000 vots. Segurament Madrid argumentarà que la consulta és il·legal i no la sostindrà.
S'haurà d'incentivar la participació del 'no' del PSC i del PP. Un treball de finesa política impossible de fer sense l'ajuda internacional"
Tàcticament l'abstenció es pot ampliar fins a 3M de persones (els 1'6M del 2012 sumat als 1'05M de vots en contra, i 375.000, el 50% dels vots dels indecisos). Això suma el 55% dels 5'4M de catalans. Si considerem la jugada de Madrid, només 2M de persones votarien la consulta (1'7M dels a favor i els 375.000, el 50% dels vots dels indecisos) això és, el 37% de la població catalana.
Amb una participació tan baixa no hi haurà cap veredicte. Per tant, s'haurà d'incentivar la participació del no a l'estat propi del PSC i del PP (un electorat amatent a Madrid i abstencionista en les legislatives catalanes). Convé, doncs, un bon treball de finesa política, impossible de fer sense l'ajuda internacional.
