Les últimes gravacions i informacions sobre Sánchez Camacho, així com les enquestes del CEO i del CIS, demostren que la presidenta del PP a Catalunya es troba en caiguda lliure, tot i que les enquestes es féssin abans de les darreres declaracions del cas Bárcenas --un cas que no entra a la política catalana però sí afecta electors del PP que no tenen altre marc nacional que el d'Espanya.
En aquests darrers dies, en el Círculo Ecuestre i a altres associacions de la dreta unionista catalana, s'hi destil·la preocupació: les grans patronals catalanes es desmarquen de l'unionisme i del PP i, tot i mantenir distàncies amb el projecte sobiranista del president Artur Mas, no s'hi posen de front.
Això irrita i descol·loca el PP de Catalunya, on ja s'hi sent remor de sabres i tallada de caps al si del partit. Cal preguntar-se: qui substituirà Camacho? I quin càrrec tindrà aquesta en la patada cap amunt que se li augura. El què ningú no en dóna ni cinc cèntims és per la continuitat de Camacho com a cap del llista del partit català.
Sembla que hi ha dos candidats que s'hi juguen la successió. Per una banda, el convers demòcratacristià Enric Millo, i per altra banda Dolors Montserrat, filla de l'històrica dirigent del PP català Dolors Montserrat. Aquesta compta amb el suport pels sectors més joves del PP de Catalunya.
Sembla que a diferents locals del PP i en alguns restaurants (a porta tancada) s'han passat les cintes de la famosa trobada a La Camarga. Sentir la frivolitat, les maniobres i les prepotències de Camacho ha provocat la indignació entre la militància, sobretot entre els germans Fernández Díaz. Tot aquest afer de La Camarga ha descolocat també l'unionisme i els aparells de l'Estat que basaven la seva ofensiva contra el president Mas en un reforç del PP de Catalunya i de la seva principal dirigent per a fer-la servir d'ariet contra el dret a decidir.
En les properes setmanes caldrà veure quins moviments hi ha en el si del PP de Catalunya i, a la vegada, què farà Josep Antoni Duran i Lleida, l'únic actiu que té la federació de CiU per a disputar el vot del PP, com ja ha fet històricament.