Una majoria clara pel sí. Això és el que desprèn l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió del govern, que des de fa un any, i amb bon criteri atenent a l'interès polític, pregunta per la independència de Catalunya. El sondeig deixa clar que l'eix identitari no s'ha desplaçat perquè el sentiment de pertinença (la pregunta de si els ciutadans se senten més catalans o espanyols o bé per igual) no ha canviat.
Sí que ho ha fet, però, la percepció de la independència com una possibilitat útil i que milloraria les condicions de vida dels catalans. Un 55% així ho creu i són majoria entre tots els electorats llevat dels del PP i Ciudadanos.
La dada que més ha quedat és el 51% de catalans que diu que si avui hi hagués una consulta per l'estat propi votaria si. Una xifra que, si descomptem els abstencionistes, faria créixer encara més el suport a l'estat propi en un hipotètic referèndum. I l'estat propi és també l'opció que més adeptes té entre els ciutadans, passant per davant de l'estat autonòmic i un major autogovern, unes opcions, però, que sumades encara avalen la majoria de catalans.
Artur Mas s'ha de moure i ho sap. El pacte fiscal té els dies comptats, i la federació ha assumit que no obtindrà altra resposta que el no"
Els resultats s'expliquen per la crisi econòmica però també per la creixent desafecció política amb Espanya. Les ferides de l'Estatut encara estan fresques i l'encaix de Catalunya a Espanya és avui més difícil que mai. Cada cop són menys els polítics catalans que hi pensen, fins al punt que el PSC, encara refractari a les tesis sobiranistes, organitza aquest divendres unes jornades sobre el dret a decidir. Com el PP quan ha de combatre les tesis sobiranistes amb arguments, dades i campanyes, els socialistes també han de baixar a l'arena i, sobre tot, admetre que el tema és al centre del debat polític.
Els partits s'han mogut, però no tant com els ciutadans. Cada cop són més els ciutadans que abonen les tesis sobiranistes i esperen, pacientment, que el PSC no renunciï al seu catalanisme i que CiU converteixi en una realitat el seu sobiranisme. ERC creix però està clar que no acaba de monopolitzar el creixent sobiranisme, una part del qual es refugia a Iniciativa.
Artur Mas s'ha de moure i ho sap. El pacte fiscal té els dies comptats, el president i la federació nacionalista ja han assumit que no obtindran de Mariano Rajoy altra resposta que el no. I la marea sobiranista no para de pujar. La crisi apreta i l'establishment català vol que Artur Mas actui com a factor de contenció i moderació però la federació nacionalista, que sempre ha sabut captar la tendència, haurà de fer passos ferms cap al dret a decidir i l'estat propi si no vol quedar ofegada o desbordada.
