Dos anys després que les eleccions municipals deixessin fora de la pugna electoral centenars de plataformes vinculades a l?esquerra abertzale, alcaldes i consistoris amb majoria nacionalista estan fent passos discrets per corregir els efectes de la llei de partits a nivell local. Es tracta d?una fórmula que ja va voler aplicar el dirigent sobiranista del PNB Joseba Egibar a Lizartza (Guipúscoa), l Dos anys després que les eleccions municipals deixessin fora de la pugna electoral centenars de plataformes vinculades a l?esquerra abertzale, alcaldes i consistoris amb majoria nacionalista estan fent passos discrets per corregir els efectes de la llei de partits a nivell local. Es tracta d?una fórmula que ja va voler aplicar el dirigent sobiranista del PNB Joseba Egibar a Lizartza (Guipúscoa), localitat on va ser elegit alcalde però on es va registrar una majoria de vots nuls de l?esquerra abertzale. Egibar va proposar cedir tres regidories a l?anul?lada plataforma Axurdario, aprofitant l?article 182.2 de la llei de règim electoral per rellevar càrrecs electes, la qual cosa li va valer la desautorització de l?EBB presidit per Josu Jon Imaz. Un any després de la temptativa frustrada a Lizartza, el municipi guipuscoà d?Azkoitia veu com un membre de la plataforma il?legalitzada Kimue Herri ha assumit la vacant deixada per un regidor del grup municipal Batera. Es tracta del primer cas en què una persona vinculada a Batasuna retorna a un ajuntament basc, però no serà l?últim. L?alcalde de Llodio, el penebista Jon Karla, també defensa obertament que ?Batasuna té legitimitat per parlar als plens? del consistori i així ho ha permès donant veu al representant de la candidatura il?legal Laudio Aurerra César Fombellida en més d?un ple. Un gest valent que li ha costat la interposició d?un recurs contenciós-administratiu per part del delegat del govern central a Euskadi, Paulino Luesa. Recursos al marge, però, es tracta de petits passos que suposen una escletxa per a l?esquerra abertzale il?legalitzada i que van en la direcció del desig expressat pel lehendakari, Juan José Ibarretxe, que Batasuna torni a ser legal i retorni als ajuntaments bascos el 2007, data dels propers comicis municipals. Aquestes realitats locals, sumades als molts consistoris de la comarca de Tolosaldea on encara governa Batasuna per la majoria de vots nuls que hi va haver el 2003 i sumades a l?anomalia que EHAK estigui al Parlament basc i no hi pugui ser Batasuna, evidencien cada cop més la caducitat d?una llei de partits elaborada i aprovada amb el segell marcat del PP en una conjuntura en què no es veia al final del túnel la llum d?una possible solució al conflicte basc.
