El quadripartit català que va aprovar l’Estatut al Parlament va donar un baló d’oxigen als negociadors del Govern espanyol i el PSOE en la cimera de dijous 29 de desembre. El fet que es pogués visualitzar un cert acord en assumptes com la justícia, la llengua o el marc competencial no va suposar cap avenç per la part catalana, atès que els teme El quadripartit català que va aprovar l’Estatut al Parlament va donar un baló d’oxigen als negociadors del Govern espanyol i el PSOE en la cimera de dijous 29 de desembre. El fet que es pogués visualitzar un cert acord en assumptes com la justícia, la llengua o el marc competencial no va suposar cap avenç per la part catalana, atès que els temes principals (finançament, nació i competències) segueixen sense acord i amb les intencions de la part espanyola molt allunyades en relació al text del Parlament. La reunió, però, sí que va suposar avenços per la part espanyola. Rubalcaba i Caamaño aconseguien aturar l’envestida pactista del PP, que ha suavitzat formalment la seva postura, i després de presentar esmenes aposta no només per negociar i “estendre la mà” al PSOE per tal de reformar de dalt a baix l’Estatut sinó que fins i tot demana ser a unes reunions on fins fa poc deia que només s’hi era per certificar “la defunció de la nació espanyola”. Visualitzant que l’acord és possible es desactiva no només els de Rajoy sinó també els sectors del PSOE que afirmaven que calia entendre’s amb el PP davant el teòric “maximalisme” dels partits catalans.
En la part catalana està fent més mal del que es podia preveure la manca d’unitat. D’una banda, l’afany de protagonisme dels dirigents de CiU i de l’altra, l’arrenglerament acrític del PSC al costat del PSOE –la foto d’Iceta a la mateixa part de la taula que Caamaño en les reunions bilaterals i l’acatament de les dures esmenes del grup socialista al Congrés han estat significatius– estan sent letals. Mentrestant, ERC i ICV semblen, en alguns moments, massa entestades a “salvar el soldat Zapatero”, i la promesa del president espanyol de donar suport a l’Estatut aprovat pel Parlament ha desaparegut de damunt la taula de les negociacions i dels discursos polítics.
És clar, de moment, que la negociació es pot allargar durant tot el mes de gener. Ha estat una bona notícia que Manuel Marín, respectant els usos parlamentaris tal i com li pertoca, no allargués el termini per presentar esmenes. En cas contrari, els tres dies extra no haurien fet res més que incrementar espectacularment la pressió dels partidaris de “l’acord per l’acord” que, invariablement, hauria perjudicat els interessos catalans.
El que més por fa al Madrid més ufanós del seu sentit d’Estat és que el quadripartit aprofiti aquesta pròrroga forçada pel reglament del Congrés per asserenar-se i refer una unitat d’acció que el va dur a defensar el text amb dignitat nacional a Madrid després de fer l’esforç col.lectiu d’aprovar-lo per damunt de partidismes.