El debat de dimarts al Congrés va deixar un regust de boca ben diferent entre els grups de l?hemicicle. Els diputats del PNB se sentien orgullosos del discurs del lehendakari mentre que als catalans de CiU i ERC els afectava una barreja de sana enveja per la ?dignitat nacional? mostrada i de frustració per ?no tenir un president de la Generalitat com aquest?, mentre feien càbales de com acabarà pe El debat de dimarts al Congrés va deixar un regust de boca ben diferent entre els grups de l?hemicicle. Els diputats del PNB se sentien orgullosos del discurs del lehendakari mentre que als catalans de CiU i ERC els afectava una barreja de sana enveja per la ?dignitat nacional? mostrada i de frustració per ?no tenir un president de la Generalitat com aquest?, mentre feien càbales de com acabarà petant la cosa catalana a Madrid. Altra cosa eren els partits espanyols, on les contradiccions i la desorientació eren ben visibles. Els diputats socialistes elogiaven, en privat però, el discurs de Rajoy i s?havien de conformar amb el de Rubalcaba. Només el ministre de Defensa, José Bono, es va atrevir a fer-ho en públic en una ràdio, fet que va sentar tant malament a la Moncloa com el vist-i-plau de Carod al to de Zapatero. Als escons socialistes havia agradat la menció del cap de l?oposició a les víctimes d?ETA i la seva contundència. Els més reflexius assumien que el seu líder va estar fluix perquè es va veure obligat a fer equilibris, ja que malgrat estar en contra de la proposta tampoc no podia volar els ponts amb el PNB. I és que no se?ls escapava que, sigui per col?laborar a la governabilitat basca si PNB i EA no fan majoria absoluta o per arribar a un acord estatutari més o menys estable, no hi haurà més remei que parlar amb els nacionalistes bascos. Al PP, Rajoy no va agradar. Se n?esperava més. Aznar va habituar durant anys els seus a la sang i el fetge en el tema basc i va demonitzar fins l?infinit el PNB i el lehendakari. Però Aznar ja no hi és i el mateix Rajoy va donar ordres als seus diputats de no afavorir possibles victimismes i no fer ni un xiulet ni un comentari durant la intervenció d?Ibarretxe, a diferència del que passa en qualsevol debat, per solemne que sigui (que ho recordin sinó a Borrell en el seu debut com a fugaç cap de l?oposició). En tot cas la ressaca del debat a Madrid servia per a que s?imposés una idea: que amb els bascos s?hi pot estar d?acord o no però que cal acabar-hi negociant i pactant perquè la tremolor de cames encara no la coneixen.
