S’han presentat les dades d’assistència del Grec i han estat venudes com a positives pel director del festival, l’argentí Ricardo Szwarcer. I, certament, s’han venut més entrades que l’any anterior (2.000 més, tampoc massa cosa sobre un total de 78.353). Però allò que és preocupant és que l’ocupació –descomptant invitacions– ha estat del 58%. Szwarcer s’ha afanyat a anunciar l’enèsim canvi de plantejament de cara l’any que ve i ha adduït un cert cansament del festival després de 31 anys de trajectòria. És una excusa peregrina, perquè el Grec cada any sembla anunciar canvis de plantejament (quan no canvia el director renova la imatge, afegeix espectacles infantils o s’inventa nous escenaris).
Sigui com sigui, sobta la manca d’autocrítica del director del certamen. La valoració artística del Grec ha estat escassa, i deixa pocs espectacles memorables. Esmentarem La famiglia dell´antiquario o El perseguidor com a honroses excepcions (no les úniques, per sort), però també cal assenyalar autèntics despropòsits com el Conte d’Hivern dirigit per Ferran Madico o Impèrium, la nova i ja habitual presa de pèl de La Fura dels Baus. El fiasco de l’espectacle de Madico és doblement vergonyós, ja que es tracta de l’espectacle amb més pressupost del Centre d’Arts Escèniques de Reus... que ell mateix dirigeix.
Per molta pompa que se li vulgui donar, el Grec segueix sent un festival desconnectat de la ciutadania. Szwarcer ha decretat mesures de cara l’any que ve per tal d’aproximar-s’hi. És una opció, però que conté evidents perills de desnaturalització. I l’aposta d’anar als barris no cèntrics de la ciutat no sembla haver donat bons resultats, si atenem a l’ocupació del 15% que ha registrat el Sant Andreu Teatre.
