L’aturada de Setmana Santa permet una crònica de situació: un petit diagnòstic del moment present i dels reptes immediats que s’haurien de completar durant el proper quatrimestre, abans de la més fonda parada d’estiu. Seran setmanes intenses, perquè en aquest breu període s’haurien de resoldre algunes incerteses com l’articulació de TV3 al País Valencià o el futur de Ràdio 4 i del centre territorial de TVE a Sant Cugat. Cal recordar que s’havia de prendre una decisió abans d’acabar l’any, que aleshores es va pactar una moratòria fins al 31 de març i que aquesta data ha arribat sense que ningú hagi anunciat cap acord. En aquest cas, però, no news good news: el temps juga a favor del manteniment de l’oferta radiofònica i televisiva en català de l’Estat al país.

La Llei de la Corporació també demana d’una tramitació diligent, ja que són massa els llastos que han convertit l’afer en un exemple d’ineficàcia política per culpa dels interessos estrictament partidistes.

 També és amb retard que es convocarà un nou concurs de projectes de mitjans de comunicació. Es tracta d’unes subvencions que, malgrat la pretensió de ser conjunturals, resulten estructurals per a bona part del sector. Enguany es repetirà la fórmula de l’any passat, però el secretari de mitjans de comunicació, Albert Sáez, ja ha anunciat que en properes edicions s’introduiran fórmules que incentivin els veritables projectes de desenvolupament.

 El full de ruta dels grans temes comunicatius està ben traçat i els responsables de la Generalitat donen una imatge d’eficiència i solidesa. El perill més latent és el del descontrol dels tempos: la sensació perenne que els afers importants van vencent les seves suposades dates límits i tendeixen a l’empantenagament. Amb el repte de la TDT a tocar, convindria mantenir un ull posat en el llarg termini si es vol complir la pretensió d’apagar les emissions analògiques a Catalunya abans que ho faci la resta de l’Estat.