L'associació Tribuna Catalana, que edita aquest diari digital i la revista teòrica Debat Nacionalista, inclourà a partir d'ara una un article d'opinió setmanal de gran format amb el que intentarà suplir, provisionalment, la revista Debat Nacionalista –actualment en fase de reorganització– i, a la vegada, intentarà generar debat nacional més enllà del que permeten els articles excessivament breus propis de l'era digital. És per aquest motiu que, degut a l'extensió dels textos que inclourà aquesta nova secció, recomanem que s'imprimeixin en paper per tal d'afavorir la reflexió.
La comissió d’experts, constituïda a petició del govern per tal d’elaborar un informe que recollís els eixos principals del que hauria d’ésser la nova llei electoral del país, ja ha realitzat la seva tasca. La proposta, encaminada, entre d’altres, a fomentar la participació de la ciutadania en les conteses, a aproximar als votants els seus representants i a garantir la transparència, presenta com a punt central la manera de repartir els escons al llarg del territori per tal d’equilibrar la proporcionalitat i la representativitat que han de posseir els vots dels diversos ciutadans d’arreu del país. En aquest aspecte tan transcendental i que originarà conflictes i picabaralles entre les formacions polítiques, la comissió ha recomanat, per una banda, que el Parlament de Catalunya mantingui els seus actuals 135 diputats i, per l’altra, que el nombre de circumscripcions electorals sigui de 7, d’acord amb l’organització administrativa de la Generalitat, i que cadascuna, excepte la corresponent a l’anomenada àrea metropolitana de Barcelona, tingui adjudicats, com a mínim, 2 escons en termes de representativitat. La resta, 123, s’haurien d’assignar en funció de la població. Una forma de distribuir els diputats que estaria a mig camí de les proposades pels dos partits majoritaris del Parlament, CiU i PSC. La federació, a grans trets, era partidària de què cada comarca i districte de la ciutat de Barcelona elegís un diputat al Parlament, mentre que els socialistes demanaven la circumscripció electoral única. Dues propostes totalment antagòniques, que potenciaven, en el cas de la primera, la territorialitat, i, la segona, la proporcionalitat.
Tornant a la directriu recomanada per la comissió d’experts s’ha de dir que, atenent a l’actual població del Principat, d’uns 7,184.000 habitants, aquesta proporcionaria les següents xifres pel que fa a nombre d’escons per circumscripció electoral.
Unes dades que, pel que fa referència a la circumscripció de Barcelona, amb 83 diputats, representarien gairebé el manteniment dels 85 escons que, actualment, té assignats la demarcació de Barcelona –segons la llei electoral en vigor–. Una demarcació que amb la nova proposta estaria formada per les circumscripcions de Barcelona i la Catalunya Central i que, per tant, incrementaria en 8 el nombre d’escons que, a hores d’ara, posseeix. Uns escons que, òbviament, anirien en detriment de les actuals demarcacions de Tarragona, Lleida i Girona.
La demarcació de Tarragona, que amb la proposta dels experts, estaria formada per les circumscripcions de Tarragona i de les Terres de l’Ebre mantindria 17 dels seus 18 actuals escons, 12 a Tarragona i 5 a les Terres de l’Ebre.
Girona perdria 3 dels 17 diputats que, a hores d’ara, té al Parlament. Una circumscripció que gairebé no variaria els seus límits, amb l’excepció que la comarca de la Cerdanya aniria a parar a la circumscripció d’Alt Pirineu i Aran.
Finalment, les Terres de Ponent serien la contrada que patiria la davallada més forta en termes de representació. Les noves circumscripcions de Lleida i Alt Pirineu i Aran sumarien 11 escons, 4 menys que els que disposa la demarcació de Lleida, en l’actualitat. Pel que fa a moviments quants als límits territorials, val a dir que el Solsonès passaria a la circumscripció de la Catalunya Central, a diferència de la llei electoral en vigor en què forma part de la demarcació de Lleida.
Exposades les noves regles de joc, i tenint ben present que un canvi de regles podria implicar un canvi en el comportament dels votants a les urnes, podria resultar interessant analitzar els resultats que s’haguessin produït en les darreres eleccions nacionals si la nova proposta electoral hagués estat la llei electoral catalana en vigor. Agrupant els vots dels diferents partits per comarca i, posteriorment, per circumscripció, la fórmula d’Hondt ens portaria al repartiment de diputats per partit i per vegueria següents:
Una distribució que presenta variació respecte als resultats que es produïren l’any 2003 i que es poden observar en els següents gràfics:
Dels gràfics es poden extreure una sèrie de conclusions ràpides. Els dos partits catalans que, avui en dia, atresoren més diputats incrementarien el seu nombre d’escons amb la nova proposta electoral. Els convergents en sumarien 2 i els socialistes 1. Un augment que provindria, òbviament, de la pèrdua de força de les altres opcions polítiques amb representació parlamentària. Els republicans serien els més perjudicats, car el seu nombre d’escons es veuria reduït en 2, de 21 a 19, mentre que els populars experimentarien un descens d’un diputat. Ecosocialistes i Ciutadans mantindrien el seu nombre actual d’escons.
La divisió del país en 7 circumscripcions provoca que les forces grans, CiU i PSC, experimentin una pujada a Barcelona+Central, en comparació amb els resultats obtinguts a la demarcació de Barcelona, de 4 i 2 escons, respectivament. Increment que és positiu si és té en compte que la davallada que pateixen a les 5 restants és de 2 i 1 escons, respectivament. Pel que respecte al PP, el nombre d’escons de Barcelona+Central és idèntic als obtinguts a la demarcació de Barcelona l’any 2006. Fet que es contraposa amb la pèrdua d’un diputat a Tarragona. Iniciativa queda igual, ja que l’escó que guanya a Barcelona+Central el perd a Lleida. Ciutadans aconsegueix els 3 diputats a la circumscripció corresponent a l’àrea metropolitana de Barcelona. Finalment, la formació independentista és un cas a part. La pèrdua a Lleida+Alt Pirineu i Aran (-2) –respecte als diputats obtinguts a la demarcació de Lleida–, per una banda, i a Girona (-1), per l’altra, és superior a l’augment que té a Barcelona+Central (+1) en comparació amb els resultats obtinguts a Barcelona a les eleccions al Parlament del 2006, el que li suposa un saldo de –2.
Un cop plasmats els números, exercici que totes les direccions de les diferents forces parlamentàries duran a terme, paga la pena emetre una sèrie de reflexions que també haurien d’ésser de molt interès per als esmentats partits. El Parlament de Catalunya, actualment, continua escollint els representants de la ciutadania amb una llei recollida en una de les disposicions transitòries de l’Estatut del 79, tot i que, en principi, aquesta simplement havia d’ésser una eina de curta durada. Han passat 27 anys i continua vigent. Un altre punt a destacar és que la llei electoral, com la borsa, és un joc de suma 0. Amb el que això implica. No tothom pot sumar. Per tant, el que cal és cercar la manera més precisa, pel que fa al pes que han de tenir les zones més despoblades i a garantir la igualtat de vot de tots els votants d’arreu del país, i, així, reflectir la realitat del país al nostre Parlament. En un tema d’autogovern, competència exclusiva del nostre Parlament, on els neulers no se li poden carregar a les constants ingerències i intromissions del govern espanyol, que en altres temes sí que s’esdevenen, el Parlament s’ha de posar d’acord. No valen excuses. I, finalment, ja no hi ha més demora possible. És un projecte que no pot ésser novament ajornat. El poble de Catalunya ha de dotar-se d’una llei per tal d’elegir democràticament els seus representants en el seu parlament nacional.
Ara bé, un cop dit tot això, caldrà veure si els partits catalans són capaços de posar per davant el país als interessos partidistes, posant-se d’acord en un tema tan cabdal com aquest, el de definir les noves regles del joc, i aprovant una nova llei electoral catalana amb un ampli consens que s’adeqüi millor a la realitat nacional d’avui en dia del nostre país en termes de representació i proporcionalitat. Per patriotisme i per sentiment de país, cal que ho facin!
Carles Toronjo i Manyé
