Acaba el curs amb el sector de la premsa diària en una peculiar situació d’impasse, ja que molts moviments previstos no s’han acabat produint i, per tant, tot sembla apuntar a una tardor calenta i plena de moviments. Com a les bones telenovel•les, el colebrot d’El Periódico ha acabat la temporada en un moment àlgid: el seu jove propietari, Antonio Asensio Mosbah, rebutjava l’oferta final presentada per l’empresari metal•lúrgic extremeny, Alfonso Gallardo (alias El chatarrero, per acabar de reblar l’aspecte folletinesc de tot plegat).
Només setmanes enrere, l’expresident d’Extremadura Rodríguez Ibarra es vantava d’un acord que finalment no ha arribat. El context de crisi i la constatació que la purga de personal que cal entomar al si de Zeta és més severa del que es pensaven han provocat que Gallardo rebaixés la seva oferta inicial per sota dels 500 milions d’euros, una xifra insuficient a ulls d’Asensio, que vol iniciar una aventura audiovisual.
Zeta arriba al nou curs, doncs, sense núvies a la vista. I amb importants problemes de liquidesa. El director financer del grup, Conrado Carnal, ja ha avisat que serà el propi equip actual qui emprengui les “mesures necessàries” (eufemisme per acomiadaments a mansalva) que requereix l’editora d’El Periódico i Interviú per fer front al difícil context actual.
Pel que fa a l’Avui, hi ha una calma tensa. Tothom té els ulls posats a la primavera del 2009, any en què venç el pacte actual (40% Godó, 40% Planeta, 20% ICF) i s’especula sobre si es reeditarà aquesta entente. El precari equilibri s’ha vist saludablement destorbat per l’aparició en escena de l’editora d’El Punt, que ha sol•licitat tant a Planeta com a Godó quines són les seves perspectives quant a les accions que ostenten de l’Avui. De moment, la resposta ha estat un silenci que alguns interpreten com a eloqüent. I manca saber així mateix el parer de l’ICF/Generalitat, tot i que es dóna per fet que veurien amb bons ulls la participació en l’Avui d’una editora més nacionalment compromesa que no pas la de Lara Bosch o la de Javier Godó, grande de España.
Al marge de l’operació amb l’Avui, El Punt té també un curs interessant, amb la posada en marxa d’aquí a pocs mesos d’una edició a Lleida. Es trenca d’aquesta manera el pacte entre cavallers que Segre i Punt havien mantingut en aquells temps que apostaven pel Comit (Coordinadora de Mitjans) i que es basava en la no agressió. Les aventures a fora de Girona d’El Punt s’han saldat amb uns resultats entre discrets i dolents, però per pocs exemplars que venguin a Lleida s’asseguren superar a l’Avui en tirada. Caldrà estar atents, en tot cas, a com s’altera aquest pla si fructifica l’intent d’Hermes d’entrar en el capital de l’Avui.
A molta menor escala, també el diari de Sabadell acaba el curs sense haver satisfet el seu objectiu de vendre la capçalera. Els dos propietaris arriben a l’edat de jubilació sense que la seva descendència se’n vulgui ocupar. El diari és rendible, tot i que encarna un model ja caduc, que viu de les rendes de ser el diari de referència de la capital vallesana. No hi ha pressa per vendre, per part de la propietat, però el temps és un factor que no juga precisament a favor d’obtenir un preu sucós.
I, per acabar aquest repàs d’urgència, una altra frustració: el curs conclou sense que La Vanguardia hagi donat carta de veritat o projecte a allò que va anunciant en forma d’intenció: la doble edició, a la web i en paper. A hores d’ara, les diferents insinuacions que realitzen de tant en tant els directius de can Godó –qui sap si per calmar consciències pròpies o alienes– resulten sonalls amb què distreure la canalla. (I com que circumscrivim l’article a premsa diària, només enunciem la vergonyant situació de 8TV).
Amb aquesta graella de sortida, la tardor es perfila interessant per al sector dels diaris. El serial continuarà, doncs, al setembre.
