La sessió parlamentària del debat sobre l’admissió a tràmit de l’Estatut al Congrés es pot qualificar globalment de positiva. S’havia advertit que el cap de l’executiu espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, marcaria les “línies rojes” que el text català mai no podria passar en assumptes com l La sessió parlamentària del debat sobre l’admissió a tràmit de l’Estatut al Congrés es pot qualificar globalment de positiva. S’havia advertit que el cap de l’executiu espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, marcaria les “línies rojes” que el text català mai no podria passar en assumptes com la definició de Catalunya com a nació, el finançament o les competències. El líder del PSOE no va dir ni si ni no. Senzillament, va llançar algunes idees i va posar damunt la taula certes objeccions ja conegudes de fa setmanes en un discurs que no va ser precisament el més brillant de la seva carrera política.Els interessos catalans ho tenien, a priori, tot en contra. Zapatero arribava al debat amb una pressió ambiental prèvia molt forta, l’expectació era màxima i, sense vacillacions, es pot assegurar que més de la meitat dels espanyols esperaven ahir que posés “els catalans a lloc”. No ho va fer, i segurament això és un èxit de feina a la rebotiga del PSC i de la capacitat de pressió i seducció d’ERC sumada a la fermesa de CiU. Va intentar travar un discurs tant respectuós amb el Parlament català i amb la seva proposta com amb els principis de la unitat, la solidaritat i la cohesió nacional d’Espanya per no decebre ningú, cosa difícil en alguns moments polítics. Una altra cosa va ser Rajoy. El líder del PP ho posa fàcil a Catalunya. Amb un discurs apocalíptic que no defuig el qüestionament de les institucions democràtiques catalanes i que entra de ple en la catalanofòbia molt sovint serà, sinó difícil, ja impossible que els socialistes trobin en la dreta espanyola uns còmplices per esmenar l’Estatut. El PSOE només podrà, doncs, negociar amb els grups catalans, que no estan disposats a acceptar retallades substancials tal i com ahir van deixar clar Mas i Carod, que van causar una molt bona impressió amb discursos forts i contundents. Després que dimecres Zapatero –i tampoc Rubalcaba– no marquessin les “línies rojes”, ara serà més fàcil preservar algunes parts “irrenunciables” del text que de caure el desnaturalitzarien en un tràmit en comissió que encara tardarà en començar i que es preveu amb menys pressió mediàtica i ambiental. Dimecres no es va guanyar cap batalla, però sí que es van avançar posicions.
