L'anunci d'El Punt segons el qual aviat encetarà una edició a les comarques de Lleida mereix més interpretació que la mera constatació de l'expansió d'aquest diari. Com a mínim, caldria considerar-ho l'últim clau que segella el taüt d'una iniciativa que avui ningú no reivindica, però que, temps era temps, havia de ser la gran articuladora de la premsa de proximitat en català. Parlem de Comit (Coordinadora de Mitjans), fundada per les editores del Diari d'Andorra, Diari de Balears, El 9 Nou, El 3 de Vuit, El Punt, L'Hora del Garraf, Regió 7, Segre i Vilaweb. Corria l'any 2001 i la nota de premsa s'enorgullia de presentar-se com a "el primer grup de la premsa en català del país i el tercer en informació general de Catalunya quant a nombre de lectors".
Ben aviat, però, les asimetries i diferències d'interessos entre els socis van bloquejar les propostes més agosarades, tot i els evidents èxits, especialment en la distribució conjunta de publicacions com El 9 Esportiu, Presència o Dossier Econòmic. Però no era fàcil conjugar els interessos i afinitats dels dos socis principals, Punt i Segre, encapçalats per Joan Vall Clara i Joan Cal, respectivament.
El primer dels trets mortals -tot i que el descontentament ja venia d'abans- va ser la venda de Regió 7 a Premsa Ibèrica. El trencaclosques perdia la seva peça central i es feia molt més difícil articular un eix d'editores genuïnament catalanes que controlessin l'àmbit local. I això que El Punt havia llençat una oferta sobre el diari (i rotativa) de Manresa no excessivament allunyada de la que finalment es va endur el gat a l'aigua. A partir d'aleshores, la marca Comit ha dormit el son dels justos i ha quedat desactivada de facte. La certificació, com explicàvem, és l'anunci d'El Punt d'aterrar a Lleida -ho explicava Ferrran Espada en aquest mitjà-, cosa que viola el pacte de no agressió territorial que subscrivien els socis fundadors de la Coordinadora de Mitjans.
Conclusió: el país ha perdut una oportunitat d'or per vertebrar l'espai català de comunicació en el seu àmbit de proximitat. Evidentment, les empreses són lliures de fer el que considerin, dins de la lògica llibertat d'iniciativa privada, però els reptes a mig termini per al sector passen per la concentració, més que no per la fragmentació. I, ja se sap, que al final sempre acaben concentrant els mateixos grups, no precisament sensibles als interessos catalans.
