En diversos cercles polítics madrilenys ha estranyat, i també tranquil.litzat, la postura d\'alguns polítics catalans, especialment de CiU i ERC, d\'admetre públicament que el nou Estatut haurà de ser per força rebaixat a Madrid. Tot i que Artur Mas, Josep-Lluís Carod-Rovira i Josep Huguet -que aquesta setmana han protagonitzat diversos actes pú En diversos cercles polítics madrilenys ha estranyat, i també tranquil.litzat, la postura d\'alguns polítics catalans, especialment de CiU i ERC, d\'admetre públicament que el nou Estatut haurà de ser per força rebaixat a Madrid. Tot i que Artur Mas, Josep-Lluís Carod-Rovira i Josep Huguet -que aquesta setmana han protagonitzat diversos actes públics i contactes informatius a la capital espanyola- no han quantificat fins on arriben les rebaixes que podrien acceptar, si que han donat a entendre que l\'Estatut caldrà \"negociar-lo\", \"pactar-lo\" i que les Corts espanyoles han d\'exercir el seu paper. Ningú sembla recordar ja el compromís de Zapatero d\'aprovar intacte l\'Estatut sorgit del Parlament, que es va renovar de forma implícita quan en aquests darrers mesos el PSC s\'havia compromès a votar només un text constitucional a la cambra catalana. De fet, Artur Mas va assegurar que els compromisos \"es poden complir de moltes maneres\".
Potser l\'explicació de l\'actitud d\'independentistes i nacionalistes la podem trobar en els acords als quals van arribar en la darrera setmana de negociacions els líders catalans amb Zapatero. Maragall, que més que mai navega entre dos aigües, ha intentat aplanar el camí a Barcelona i a Madrid i busca un punt d\'entesa que pugui ser assumible per totes les parts conscient que un fracàs del text a Madrid seria la seva tomba política i, segurament, la del PSC per molts anys.
Davant aquesta situació, i l\'actitud de Mas i Carod, els grups catalans a Madrid estan a l\'expectativa. A CiU es tem el paper que pugui tenir Duran i Lleida en tot plegat, més després de la seva controvertida aparició en la recta final de les negociacions a Barcelona que des de CDC s\'atribueix al seu \"afany de protagonisme i desencís per haver quedar fora de joc\". Potser per això els convergents han decidit \"posar-lo a lloc\" i restar-li protagonisme incloent Mas al grup negociador que vindrà a Madrid quan es creï la ponència per evitar emboscades del líder d\'UDC. En aquesta línia, no està clar que sigui Duran el portaveu de CiU a la comissió Constitucional.
Els d\'ERC esperen mentrestant, que sigui el seu portaveu, Joan Puigcercós -aquesta setmana de viatge parlamentari a Sudàfrica-, qui els marqui el camí a seguir al tràmit de les Corts. Estan, però, contrariats perquè fins fa ben poc mantenien que el Congrés s\'havia de limitar a ratificar fil per randa el text del Parlament.
En tot cas, els polítics espanyols no baixen del burro i han mantingut durant tota la setmana posicions dures de forma sostinguda. Les pressions mediàtiques, i fins i tot econòmiques, són molt fortes per forçar una entesa PSOE-PP que faci descarrilar l\'Estatut. Zapatero, que manté la postura menys refractària dins el partit socialista, ha començat a recular en el seu compromís i de moment ha posat sèries objeccions d\'entrada als punts més ambiciosos del text: el catàleg de competències, el finançament autonòmic i la definició de Catalunya com a nació. \"Malament anem si ens tremolen les cames abans d\'entrar en batalla\", afirmava un preocupat diputat català.