Hi ha una gens dissimulada preocupació entre els grups catalans aquestes darreres setmanes per la marxa de la legislatura. I és que a mesura que avança -i encara li queden tres anys!- el PSOE es va consolidant i els seus socis van perdent força i es dilueixen en un mar de mocions aprovades que després queden en no Hi ha una gens dissimulada preocupació entre els grups catalans aquestes darreres setmanes per la marxa de la legislatura. I és que a mesura que avança -i encara li queden tres anys!- el PSOE es va consolidant i els seus socis van perdent força i es dilueixen en un mar de mocions aprovades que després queden en no res. Els diputats catalans, especialment els nacionalistes, coincideixen a pensar que la situació es pot agreujar perquè la negociació dels propers pressupostos coincidirà segurament amb l'arribada del nou Estatut i s'haurà de ser excessivament responsable "i votar-los gratis al PSOE".
Davant això, si l'Estatut queda retallat i trenca amarres amb ERC i ICV els pressupostos de 2007 es podran prorrogar i amb les eleccions a la vista el 2008 tot es farà més costa avall. Els catalans han aconseguit fins ara poc a Madrid. Els fronts oberts són molts i les expectatives encara són altes entre alguns. Almenys, com assenyalen, a Esquerra i a Iniciativa els tranquil·litza el fet de pensar que l'aposta del PSOE per entendre's amb ells és "també sòlida" i d'un cert abast encara que els resultats hauran d'esperar i l'assumpte del finançament es posa cada cop més complicat.
Però el govern del PSOE ha aconseguit a més ser versàtil i això pot acabar perjudicant les esquerres catalanes i beneficiant les possibilitats de guanyar protagonisme de CiU i PNB. S'ha vist en una setmana. Les inesperades, i fins i tot excessives, mostres de dol públic per la mort de Joan Pau II en són una bona prova després d'estar un any a la grenya amb l'Església i la sobtada negativa a il·legalitzar l'EHAK després de fer-ho sense embuts amb AG només per càlculs electorals en són dues bones evidències.