El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha fet en les darreres setmanes mans i mànigues per evitar que les crítiques dels presidents autonòmics del PP i del PSOE a la reforma de l'Estatut català centrin la Conferència de Presidents. La segona cimera autonòmica de la història arriba demà, dissabte, al Senat just en vigília de la Diada Nacional de Catalunya quan el país es tr El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha fet en les darreres setmanes mans i mànigues per evitar que les crítiques dels presidents autonòmics del PP i del PSOE a la reforma de l'Estatut català centrin la Conferència de Presidents. La segona cimera autonòmica de la història arriba demà, dissabte, al Senat just en vigília de la Diada Nacional de Catalunya quan el país es troba immers en l?enrevessat i complex debat estatutari. D'aquí que el govern central, molt preocupat per l'evolució de la reforma catalana, vulgui esperar a la cimera entre presidents autonòmics per fer públiques les xifres de la seva aportació econòmica per tapar el forat de la sanitat pública. Els presidents del PP i el mateix Rajoy, en un intent de matar el debat sobre la sanitat per poder-se centrar en el territorial, han demanat amb insistència que la contraoferta de millora de la proposta inicial de Solbes (1000 milions d'euros en dos anys) es fes pública abans del dissabte. Però Zapatero esperarà i el seu govern han esperat pacientment i han anat negociant a l'ombra amb els barons territorials populars fomentant també la divisió entre ells, atès les seves diferents necessitats. El govern espanyol ha esperat no només per tal que el forat sanitari sigui el tema que centri la Conferència de Presidents, eclipsant les referències que es dóna per segur que els presidents populars -s'espera que cap socialista ho faci després de la crida a l'ordre del passat comitè federal del PSOE- faran durant els seus torns de paraula al tema. També ho ha fet per reforçar el perfil de gestió i "resolució de problemes" de Zapatero. Si s'aconsegueix l'acord serà una mostra més del presidencialisme de l'executiu central, on els ministres renuncien -excepte Bono- a tenir un perfil polític excessivament alt i treballen per què Zapatero sigui qui capitalitzi en solitari els èxits i les grans iniciatives.
