En uns temps on la venda a quiosc de premsa baixa, els editors intenten salvar els números a partir de vendes en bloc i de subscripcions. En el cas de les revistes, un dels drames que viu el subsector passa per la impossibilitat d’establir acords globals amb tots els equipaments d’aquest tipus que pertanyen al sector públic. Està bé que cada bibliotecari tingui autonomia, però sempre i quan això no vagi en detriment de les més elementals complicitats amb la difusió de la cultura pròpia. Les compres de les mediateques han provocat, com a efecte colateral, que les revistes hagin passat a un segon pla i els títols en català no en són cap excepció.
El fet de no poder signar acords globals amb les més de 300 biblioteques catalanes públiques provoca un efecte paradoxal. El Ministeri sí que facilita, via subvenció, subscripcions a biblioteques d'arreu de l'Estat, encara que la publicació es faci en català i els números, per tant, vagin a parar a Cuenca, Palència o Jaén. Així, és possible que una revista en català tingui més biblioteques subscrites de fora de l'àmbit lingüístic que no pas del país.

L'APPEC, Cultura i la Diputació farien bé de posar aquest tema sobre l'agenda, ara que s'està revisant el sistema d'ajuts a la premsa i es vol apostar per posar l'accent en les accions estructurals.