L’Exèrcit espanyol ha entrat, de forma més o menys coordinada, al debat de l’Estatut a través del tinent general Mena, que ha acabat cessat i arrestat per ordre de Zapatero. Encara no se sap ben bé què o qui va dur el militar a, en el seu darrer discurs públic abans de retirar-se i en un dia tant destacat, fer unes afirmacions en el sentit que L’Exèrcit espanyol ha entrat, de forma més o menys coordinada, al debat de l’Estatut a través del tinent general Mena, que ha acabat cessat i arrestat per ordre de Zapatero. Encara no se sap ben bé què o qui va dur el militar a, en el seu darrer discurs públic abans de retirar-se i en un dia tant destacat, fer unes afirmacions en el sentit que les va fer i que van preocupar no tant pel seu contingut, sinó perquè afirmava fer-les en nom de tot l’Exèrcit.
En tot cas, sectors del PSOE i del govern miren Bono i el culpen de la inoportuna situació, que ha obligat a prendre mesures dràstiques que encara no se sap quin ressò poden tenir en l’estament militar –tradicionalment molt corporatiu–. Per evitar disgustos va ser el cap de l’Estat Major de la Defensa, el tinent general Félix Sanz Roldán, qui en va demanar el cessament i li va comunicar l’arrest en un intent de fer prevaldre la cadena de comandament (de militar a militar).
Des que va prendre possessió, ja el primer dia, el ministre sempre ha esperonat el patriotisme desenfrenat dels seus subordinats i va arribar a aplaudir públicament el número u de l’estament militar, Félix Sanz, quan també davant l’Estatut aquest va proclamar que la nació espanyola havia de ser “única i indivisible”. Un dirigent del PSOE explicava que l’única cosa intel•ligent que ha fet el PP en les darreres setmanes és demanar a Bono explicacions per tot plegat, atès que va ser ell qui el va nomenar pel càrrec de nova creació de cap de la Força Terrestre quan era el cap de la Brunete. “Sembla que abans de posar algú de número dos de l’Exèrcit de Terra se’n coneguin les seves tendències. Més amb l’eficàcia de la intel•ligència militar i en el cas d’un militar amb quaranta anys de servei”, expliquen.
El militar va expressar una inquietud que, evidentment, és real a les casernes en un intent dels militars per advertir Zapatero de les conseqüències que poden tenir els seus gestos polítics. Ningú pensa, evidentment, en un cop d’Estat, però tampoc s’escapa la força i ressò que té encara l’Exèrcit com a element de pressió i desestabilització política en una Espanya on la memòria del franquisme i el 23-F és encara viva. D’aquí el caràcter expeditiu de les mesures que s’han pres en un intent d’evitar una certa reacció en cadena de militars afegint-se a les tesis de Mena.
Alguns sectors, també a Catalunya, han aprofitat el pronunciament de Mena i les mesures ràpides i dràstiques del govern Zapatero per demanar una rebaixa de plantejaments en el debat de l’Estatut als partits catalans. El cap de l’executiu central a ben segur que intentarà buscar el cantó més positiu al contratemps i farà valer la seva actuació enfront Mena en el tram final de la negociació estatutària.