Jaume Roures ha anunciat que "Vicky Cristina Barcelona", el nou film de Woody Allen, s'estrenarà només en versió original i doblat al català. La notícia ha aixecat la ja clàssica polseguera en les molt calcàries cavernes mediàtiques. Fins i tot a mitjans del país, com e-noticies, havíem de llegir un article de Juan Carlos Girauta lamentant-se de l'enèssima injustícia del nacionalisme català, entestat a estrenar films en la llengua pròpia del país. Que la gent "normal", venia a dir l'ínclit columnista, optava pel castellà. Obvia el senyor Girauta -i no pot ser un descuit- que el comú dels espectadors no opta pel castellà, sinó que senzillament no hi té més opció, perquè el cinema en català pateix una secular marginació per part de distribuïdores i exhibidores. En tot cas, i pel que fa al film d'Allen, només el personatge principal, interpretat per Scarlett Johansson, parla en català, mentre que Javier Bardem, per exemple, apareixerà en castellà.

En aquest marc, cal aplaudir la iniciativa dels cinemes Verdi de Barcelona, en el sentit d'estrenar pel·lícules en versió original subtitulada en català. Evidentment es tracta d'un fet molt puntual, però que pot inaugurar una tendència, tenint en compte l'augment progressiu d'espectadors que, sent competents en anglès, opten per la versió original. De fet, si el coneixement de l'anglès és una prioritat, fomentar el subtitulat en català pot acabar esdevenint estratègic (i barat) a l'hora de guanyar un espai per a la llengua pròpia. Ara bé, si les distribuïdores han rebutjat tradicionalment els doblatges al català que TV3 els oferia gratuïtament perquè els incloguessin en els seus DVDs, res no fa pensar que s'avinguin a oferir un subtitulat en aquesta llengua, ni que sigui pagat amb diner públic.