La notícia política de la setmana a Madrid ha estat el debat autonòmic, que s’ha tornat a celebrar vuit anys després. Les llargues, i de vegades avorrides sessions al Senat, han posat de manifest l’asimetria real que impera a l’Estat espanyol. Així, a la vora de la gran política que han protagonitzat polítics com Maragall, Chaves, La notícia política de la setmana a Madrid ha estat el debat autonòmic, que s’ha tornat a celebrar vuit anys després. Les llargues, i de vegades avorrides sessions al Senat, han posat de manifest l’asimetria real que impera a l’Estat espanyol. Així, a la vora de la gran política que han protagonitzat polítics com Maragall, Chaves, Touriño o Aguirre s’han vist polítics de molt baix nivell com ara els presidents de Ceuta i Melilla i l’esperpèntic dirigent càntabre Miguel Ángel Revilla, que passarà a la història del parlamentarisme després de dir que “España me pone”. Zapatero va seguir sense marcar les línies roges i l’espai que el separa del PP és cada cop més gran. A partir d’aquí la reforma constitucional no serà possible i la Carta Magna seguirà encotillant les peticions d’autogovern de bascos i catalans. Caldrà veure, a partir d’aquí quin és el futur de la monarquia espanyola si Felip i Letícia, seguint l’exemple de les infantes Elena i Cristina, decideixen tenir més fills. L’immobilisme del PP aclareix però el terreny de joc i no dóna als socialistes altre marge d’acord que amb IU, ERC i CiU. En tot cas, el de l’Estatut sembla cada cop més desbrossat. Només de la fermesa dels partits catalans, de moment molt entretinguts amb la negociació dels pressupostos, en dependrà el resultat final. Dins el PSOE però, hi ha instal.lada una certa por. Una por que el PP vagi massa lluny en la seva actitud que passi de llarg i acabi provocant una autèntica crisi institucional a l’Estat. Alguns dirigents diuen fins i tot que, de seguir així, podria esdevenir-se un “canvi de règim”.
