Zapatero té un problema amb el Poder Judicial espanyol. No el controla. El màxim òrgan de la magistratura continua en mans del PP, és encara una de les herències d’Aznar que no han desaparegut. L’elecció dels seus membres depèn de la correlació de forces polítiques i cada partit disposa d’una quota concreta per design Zapatero té un problema amb el Poder Judicial espanyol. No el controla. El màxim òrgan de la magistratura continua en mans del PP, és encara una de les herències d’Aznar que no han desaparegut. L’elecció dels seus membres depèn de la correlació de forces polítiques i cada partit disposa d’una quota concreta per designar jutges, més o menys, afins. Com la renovació dels càrrecs encara no s’ha produït, el govern socialista no ha pogut collocar encara els “seus” jutges. Pels populars, doncs, la justícia és una plataforma que, ben utilitzada, pot boicotejar el procés de pau que s’està gestant a Euskadi. Fa uns dies, un alt funcionari del Govern basc exposava molt clarament el panorama judicial espanyol: “Zapatero controla parcialment el Tribunal Constitucional, no controla gens el Suprem, que va per lliure, i l’Audiència Nacional és un regne de taifes.” A Euskadi també es pot comprovar el pes del sector conservador dels jutges. El Tribunal Superior de Justícia del País Basc està presidit per Fernado Ruiz Piñeiro, l’home que va ressuscitar el Cas Atutxa quan la causa ja havia estat arxivada. Finalment, l’expresident del Parlament basc i els altres dos acusats d’un delicte de desobediència, per no haver dissolt el grup de l’antiga Batasuna, han quedat absolts aquesta mateixa setmana. El judici contra Juan Mari Atutxa, Gorka Knërr i Kontxi Bilbao és una mostra de la judicialització de la vida política basca o, si es vol, de la politització de la justícia. Després de dos anys de polèmica, atiada fonamentalment per la dreta espanyola, tot ha quedat en no res. Però hi ha més sumaris contra ciutadans bascos activats a l’època d’Aznar. Els tancaments dels diaris EGIN i Egunkaria, el macro-sumari 18/98, en el qual seixanta persones estan acusades d’estar al servei d’ETA, són causes impulsades per Baltasar Garzón des de l’Audiència Nacional sota la teoria que “tot és ETA, no sols els que posen les bombes”. A més cal afegir els processos oberts contra el portaveu de la il.legalitzada Batasuna, Arnaldo Otegi, qui ja acumula causes per enaltiment del terrorisme i també una condemna d’un any presó per injúries al Rei. Si tots aquests sumaris, de marcat caràcter polític, es desactivessin, l’eventual procés de pau basc seria el principal beneficiat. En cas contrari, el perill de descarrilament és molt alt. No és gratuïta, per tant, l’advertència d’Otegi a Zapatero sobre les conseqüències negatives de tots aquests sumaris: “És una estratègia de provocació que pretén condicionar l’activitat política de l’esquerra abertzale i, si el govern espanyol té voluntat, disposa de mecanismes suficients perquè aquestes coses no passin. No ajuda a crear un clima de confiança per arribar a acords multilaterals, i la responsabilitat és de qui no pot o no vol desactivar les estratègies del passat amb el PP”.
