Indica publicitat
Dimarts, 14 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 12 de d'abril del 2007 | 16:36
Crònica · Política

Les traduccions literàries al català: poques, subsidiàries i dolentes


A la dècada dels vuitanta, hi va haver-hi una ferrada de traduccions que va permetre posar al dia la nòmina d’autors estrangers que estaven disponibles en català. Va ser un procés de normalització que avui dia ha quedat reduït a anècdota: moltes d’aquelles traduccions ja no són vàlides perquè usaven una llengua literària que ha quedat rovellada, i les editorials no estan apostant fort en l’actualitat per aquesta modalitat. La catàstrofe és doble: no només es dissipa la possibilitat de llegir allò més nou i modern d’arreu del món en català, sinó que es limita la pròpia literatura catalana perquè les traduccions també en formen part. És a dir, no són només una via d’importació d’idees, sinó que eixampla el propi àmbit literari d’una llengua.

Un dels efectes més preocupants d’aquesta crisi és la subsidiaritat que s’observa respecte el mercat en espanyol. Com que la majoria d’editorials formen part de grups bil•lingües, només apareixen en català aquells títols per als quals es disposa ja de traducció castellana i poden tenir unes vendes assegurades gràcies a l’impuls mediàtic que generalment aporta la versió castellana. Difícilment algú s’arrisca a traduir al català un autor estranger que no compti amb una promoció prèvia destacada gràcies a la dinàmica del sector editorial en castellà.

I no només és qüestió de quantitat, també de qualitat. Els traductors literaris reben una remuneració massa escassa i han d’acceptar tarifes irrisòries sota l’amenaça de perdre un client en favor del primer recent llicenciat que s’ofereixi a treballar a vuit euros la pàgina. També sovintegen les traduccions fetes a corre-cuita entre més d’un professional sense que a posteriori s’hi apliqui un tractament d’unitat d’estil. Aquest mal en té un altre associat, de letal: el lector no entès acaba percebent que la llengua catalana “no funciona” per a depèn quina literatura estrangera, quan el que passa és, senzillament, que la traducció a la qual ha accedit és de pèssima qualitat (no n’hi ha prou en dominar l’idioma original, cal fer el llibre llegible).

 

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat